L'Iran prepara una llei per a cobrar peatge a Ormuz mentre continuen els atacs encreuats amb Israel

La guerra al Pròxim Orient iniciada després dels atacs conjunts dels Estats Units i Israel contra l'Iran va pel camí de complir el primer mes sense que parega solucionar-se i manté l'economia mundial en joli pels vaivens en el preu del petroli i el gas. Este dijous, el país persa ha confirmat que preparen una llei per a cobrar peatge a les embarcacions que travessen l'estret d'Ormuz, un pas estratègic per al comerç mundial que mantenen bloquejat i que ha sigut epicentre d'una escalada bèl·lica en les últimes setmanes. Paral·lelament, continua el foc creuat entre Teheran i Tel-Aviv, que alhora també manté hostilitats mútues amb el Líban. Mentrestant, el president estatunidenc, Donald Trump, ha tornat a insistir que el règim aiatol·là sí que vol negociar la pau amb Washington —malgrat les successives negatives verbalitzades en les últimes hores—, però que no ho reconeix per "por" que els assassinen.

Entre les novetats més importants de les últimes hores han transcendit els moviments del parlament iranià per a elaborar una llei que fixarà el cobrament d'un peatge als vaixells que transiten per l'estret d'Ormuz, per on circula el 20% del subministrament mundial de petroli. “Busquem un projecte de llei que reconega legalment la sobirania, el domini i la supervisió de l'Iran sobre l'estret d'Ormuz, i que a més genere una font d'ingressos per al país mitjançant el cobrament d'un peatge”, ha dit el president de la comissió d'assumptes civils de la cambra legislativa, Mohamad Reza Rezaei Kochi, segons l'agència Tasnim. La missió de l'Iran davant de l'ONU afirmava esta setmana que les embarcacions "no hostils" que no participen ni donen suport a atacs a l'Iran poden transitar pel pas marítim, obrint la porta a països com la Xina.

Veient que el bloqueig de l'estret d'Ormuz té amenaçada l'economia mundial i inquieta la Casa Blanca, l'Iran ha redoblat la pressió i ha advertit que tancarà el de Bab al-Màndeb, que enllaça el mar Roig amb l'oceà Índic, si els Estats Units intenten una invasió terrestre del seu territori.

Escalada d'atacs encreuats

La matinada d'este dijous, l'Iran ha llançat diverses tandes de míssils contra objectius estatunidencs i contra territori israelià —estos últims en coordinació amb la milícia xiïta Hezbol·là—, mentre que l'exèrcit hebreu ha colpejat diversos punts de la república islàmica i el Líban. Segons la Guàrdia Revolucionària, els atacs han caigut sobre bases de països del golf Pèrsic com Jordània o Kuwait, a més de setanta punts en enclavaments d'Israel. El cos d'elit iranià també ha assegurat haver tombat un avió F-18 i el portaavions Abraham Lincoln dels Estats Units, cosa que Washington ha negat.

Israel tampoc oneja la bandera blanca i ha dit haver completat una onada d'atacs "a gran escala" contra diversos punts de l'Iran, dels quals només ha especificat Isfahan, una localitat al centre del país clau tant militarment com estratègicament. A més, l'exèrcit dirigit per Benjamin Netanyahu ha aplanat el camí per a poder cridar fins a 400.000 soldats reservistes a prestar servicis en l'actual escalada contra l'Iran i l'operació contra Hezbol·là al Líban.

Precisament en este altre escenari bèl·lic del conflicte, els bombardejos israelians no han cessat i han provocat la mort d'almenys cinc persones al sud del país, a més de deixar-ne dènou més ferides. La xifra total de víctimes mortals al Líban ja s'acosta a les 1.100. En paral·lel, el grup xiïta ha anunciat en les últimes hores desenes d'operacions contra posicions militars i assentaments al nord d'Israel, incloent-hi atacs amb coets, artilleria i drons, així com impactes contra carros de combat.

Trump pressiona Teheran

Després de la proposta de quinze punts i condicions plantejada pels Estats Units a l'Iran, els atacs continuen en tots els fronts, a pesar que Trump va assegurar anit que els líders iranians volen arribar a un acord per a posar fi a la contesa, però que ho neguen en públic perquè tenen "por" de "ser assassinats per la seua pròpia gent" i també pels Estats Units. Estes declaracions del mandatari republicà sorgixen després que el ministre de Relacions Exteriors de l'Iran, Abbas Araghchi, afirmara que l'intercanvi de missatges amb Washington mitjançant mediadors "no significa que hi haja negociacions amb els Estats Units".

Mentrestant, des de la Casa Blanca han incrementat la pressió. La secretària de premsa, Karoline Leavitt, va assegurar que els Estats Units no dubtaran a atacar l'Iran amb més duresa si Teheran no accepta que el país ha sigut "derrotat militarment". "El president Trump va de veres i està preparat per a desencadenar l'infern. L'Iran no hauria de tornar a equivocar-se en els seus càlculs", ha dit Leavitt als periodistes en una roda de premsa. "Si l'Iran no accepta la realitat del moment actual, si no entén que ha sigut derrotat militarment, i ho continuarà sent, el president Trump s'assegurarà que siga atacat amb més duresa que mai", ha afegit.

Vaivens del petroli i borses en roig

En l'àmbit econòmic, el barril de Brent, de referència a Europa, ha pujat este dijous vora un 2% i se situa en 104,53 dòlars, segons dades del mercat. Mentrestant els inversors es mantenen pendents de l'evolució del conflicte bèl·lic entre els Estats Units i Israel contra l'Iran, i les borses han tornat a obrir un dia més amb pèrdues.