Trump amenaça amb aranzels per Groenlàndia i Europa tanca files amb Dinamarca
Washington endurix el discurs sobre el control de l’illa àrtica, mentre una delegació del Congrés dels EUA i diversos països europeus defensen la sobirania danesa i el dret dels groenlandesos a decidir
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha elevat la pressió sobre Groenlàndia amb l’amenaça d’imposar aranzels als països que rebutgen els seus plans sobre l’illa àrtica, una escalada que ha activat la resposta diplomàtica de Dinamarca i dels seus aliats. Estes amenaces arriben el mateix dia que una delegació de congressistes nord-americans, majoritàriament demòcrates, però amb dos republicans, s’ha desplaçat a Copenhaguen per a defensar la legalitat internacional i el dret dels groenlandesos a decidir el seu futur.
La visita s’emmarca en una estratègia més àmplia de Dinamarca, que combina gestos polítics i aliances militars. La primera ministra, Mette Frederiksen, ha rebut entre aplaudiments la delegació a la capital danesa i ha volgut visualitzar el suport institucional al territori autònom. Paral·lelament, França, Alemanya, el Regne Unit, Holanda, Noruega i Suècia han confirmat l’enviament de soldats per a reforçar una missió de vigilància conjunta.
'Resistència Àrtica'
L’objectiu no és confrontar directament Washington —que ja ha desplegat uns 150 soldats nord-americans a Groenlàndia— sinó demostrar que un contingent aliat pot garantir la defensa de l’illa i neutralitzar l’argument de Trump sobre una suposada amenaça russa i xinesa. Fonts diplomàtiques apunten que esta operació, coneguda com a Resistència àrtica, pretén deixar el president nord-americà sense coartada per a una annexió.
En roda de premsa a Copenhaguen, el senador demòcrata Chris Coons, cap de la delegació, ha afirmat que han parlat del "valor de l’OTAN i de l’obligació de respectar els principis fonamentals de sobirania, integritat territorial i autodeterminació”. Coons ha remarcat que la visita busca “escoltar respectuosament” i traslladar als Estats Units una visió real de la situació per a “baixar la temperatura”.
“Parlem del valor de l’OTAN i de l’obligació de respectar els principis fonamentals de sobirania, integritat territorial i autodeterminació”
En la mateixa línia, la senadora republicana Lisa Murkowski ha advertit que “cal veure Groenlàndia com un aliat, no com un actiu”, mentre que la diputada groenlandesa Aaja Chemnitz ha qualificat la reunió d’“històricament important” per a impulsar la via diplomàtica.
Trump amenaça amb aranzels
Malgrat això, Trump ha elevat el to i ha suggerit que podria imposar aranzels als països que no accepten els seus plans sobre Groenlàndia. “Potser impose un aranzel als països que no accepten el de Groenlàndia, perquè la necessitem per a la seguretat nacional”, ha afirmat en una taula redona als Estats Units. Des del seu retorn a la Casa Blanca, el mandatari ha fet dels aranzels una ferramenta habitual de pressió política contra socis comercials.
La Casa Blanca ha assegurat que el desplegament europeu “no afecta en absolut” l’objectiu de Trump de controlar Groenlàndia, una illa clau també per les seues reserves de metalls preciosos i terres rares. Davant d’això, el govern danés ha reiterat que la sobirania de l’illa no és negociable, tot i que ha acceptat crear un grup de treball conjunt amb l’administració nord-americana per a abordar les “discrepàncies” sobre seguretat.
El govern espanyol contempla “tots els escenaris”
Mentrestant, el govern espanyol també seguix l’evolució de la crisi. La portaveu de l’executiu, Elma Saiz, ha assegurat que “tots els escenaris estan oberts” respecte a una possible participació espanyola en una missió de vigilància, tot i que ha insistit que qualsevol decisió es prendrà “de la mà de la Unió Europea i l’OTAN” i apostant sempre per una “solució diplomàtica”.
Des d’Alemanya, el ministre d’Exteriors, Johann Wadephul, s’ha mostrat optimista i confiat que el diàleg entre Washington, Dinamarca i Groenlàndia conduirà a una solució conjunta. “El que passe amb Groenlàndia ho decidixen els groenlandesos i les groenlandeses; és una qüestió de sobirania territorial del Regne de Dinamarca”, ha subratllat.
Tot i la pressió internacional, Trump manté l’amenaça d’intervindre si considera que no es garantix la seguretat de l’Àrtic. Davant d’això, Dinamarca continua activant tots els ressorts diplomàtics i militars per a evitar una escalada i preservar l’orde internacional en una regió clau per a l’equilibri geopolític.
