París reobri el riu Sena als banyistes per primera vegada en un segle
S'han habilitat tres zones per a nadar amb aforament limitat, vigilades per socorristes i amb controls de contaminants
Les aigües del Sena han tornat a rebre banyistes a París este dissabte per primera vegada des del 1923. Ha calgut esperar més d'un segle i una copiosa inversió, de 1.400 milions, perquè molts parisencs i visitants hagen complit el somni de capbussar-se en un dels tres trams habilitats del riu a la capital francesa, amb vistes a la mítica torre Eiffel. Coincidint amb l'onada de calor generalitzada que patix Europa, al Sena està permés banyar-se fins al 31 d'agost, llevat que una tempesta estiuenca ho desbarate tot.
S'hi han habilitat tres espais en diferents ubicacions per a nadar i disfrutar d'un plaer que havia estat prohibit a la població des del 1923: en el centre històric davant de l'illa de Sant Lluís, al moll de Grenelle (zona oest) i a Bercy (al sud-est).
La fita arriba un any després dels Jocs Olímpics i Paralímpics de París, durant els quals es va qüestionar més que mai la qualitat de l'aigua del Sena a causa de diversos incidents, com el del 30 de juliol. En plena competició, la prova de natació de triatló masculí, que en un principi albergava el riu, es va haver d'ajornar per problemes sanitaris.
No obstant això, la posada en marxa d'un car i ambiciós pla de recuperació, en el qual es va implicar el mateix president francés, Emmanuel Macron, ha fet finalment possible la promesa de l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, de manera la ciutadania —per fi—pot prendre el bany al llegendari riu un any després dels Jocs. Per al regidor d'Esports, l'antic jugador de rugbi Pierre Rabadan, la gran inversió pública destinada a netejar el Sena "corregix una anomalia creada per les persones mateixes" i "això no té preu".
L'accés és gratuït, però les àrees tindran un límit diari de banyistes i estaran vigilades per socorristes. Han establert fortes restriccions d'aforament i és obligatori saber nadar. També es reforcen els controls de contaminants després que alguns esportistes olímpics emmalaltiren l'any passat.
Una espera de 102 anys
La prohibició del bany en el Sena data d'un decret de la prefectura de policia del 17 d'abril del 1923. Tanmateix, segons l'antropòleg Benoît Hachet, especialista en la història del riu, el motiu de la restricció no va ser sanitari sinó moral, perquè durant el segle XIX molts banyistes s'hi capbussaven nus. "Va ser a partir dels anys 70 quan es va prohibir per risc sanitari", ha aclarit Hachet als mitjans francesos.
Una de les principals estructures que ha fet possible nadar al cor d'unes de les ciutats més visitades del món ha sigut la faraònica construcció d'un depòsit d'aigua bruta de 30 metres de profunditat i uns 50.000 metres cúbics de capacitat al costat de l'estació ferroviària d'Austerlitz, molt prop de Bercy. El gegantesc col·lector recupera, des del 2024, l'aigua bruta que expulsen les clavegueres quan plou de manera torrencial perquè no acabe contaminant el Sena amb bacteris d'origen fecal.
