La Itàlia fràgil: més d’un milió de persones amenaçades per les solsides de terra

Així ha quedat ara el poble de Niscemi, a l’illa italiana de Sicília, a vista de satèl·lit, després dels temporals: un front de quatre quilòmetres de llargària format pel buit que han deixat les solsides. Més de 1.500 veïns han sigut evacuats, amb la sospita que mai podran tornar a viure en sa casa i el malestar que això comporta. El poble sencer està construït en zona de risc, sobre arena i argila, i dues de les tres vies d’accés han desaparegut. Darrere de la imatge idíl·lica d’Itàlia, amb les seues belles muntanyes i turons, s’amaga la crua realitat d’un país molt vulnerable des del punt de vista geològic.

Niscemi, amb uns 26.000 habitants, ha patit l’afonament d’una part del turó sobre el qual s’assenta, i s'ha quedat davant d’un barranc de quatre quilòmetres de front i desenes de metres d’alçària, per on han caigut cases i cotxes. Esta situació ha obligat a evacuar més de 1.500 veïns. El fenomen, que ja va provocar la pèrdua d’una part del nucli urbà el 1997, sembla que continuarà avançant, ja que el terreny no deixa de cedir.

Una realitat geològica delicada

L’últim informe de l’Institut Superior per a la Protecció i la Investigació Ambiental (ISPRA) oferix una radiografia inquietant: el 94,5% dels municipis italians es troba en àrees de risc per despreniments, allaus, al·luvions o erosió.

A més, el 19,2% del territori nacional presenta un nivell de perillositat “major” davant d’estos fenòmens, i 1,28 milions d’italians viuen en zones amb un risc “elevat” per corriments de terra.

“Itàlia és un país orogràficament complex. El 75% del seu territori és muntanyós o de turons”, explica Alessandro Trigila, investigador de l’ISPRA. La península, amb forma de bota, està delimitada al nord pels Alps i travessada de nord a sud pels Apenins. Esta estructura provoca una intensa activitat tectònica, amb nombrosos terratrémols i moviments de terra.

Molts pobles i ciutats, com Roma, construïts sobre elevacions, estan més exposats a estos riscos.

Mentre Itàlia seguia amb preocupació l’afonament a Niscemi, un despreniment tallava la carretera litoral entre Gènova i Arenzano, al nord del país. L’ISPRA ha registrat 684.398 corriments de terra, tot i que només 1.251 compten amb sistemes in situ que n’analitzen l’evolució.

Prevenció i control

Sobre la possibilitat de predir casos com el de Niscemi, Trigila admet que “és complicat”, ja que depén de moltes variables, però assenyala que les pluges intenses, com les recents a Sicília, solen actuar com a desencadenant.

Per a evitar desastres futurs, proposa potenciar la xarxa de control nacional i invertir en l’actualització de la cartografia, en un país on el territori canvia de manera constant.

La plataforma IdroGEO, que recull els principals fenòmens naturals a Itàlia, indica que els corriments de terra també amenacen 742.192 edificis i 13.966 espais culturals. Finalment, destaca que l’impacte dels al·luvions és encara més gran: més de 6,8 milions d’italians, un 11,5% de la població, viuen en zones amb risc d’inundacions.