El director de la CIA visita l'Havana i demana "canvis fonamentals" per a dialogar sobre economia i seguretat amb el govern cubà
Cuba ha acceptat l'ajuda humanitària de cent milions de dòlars que els ha oferit el govern estatunidenc, mentre el bloqueig petrolier per part del país nord-americà sobre l'illa minva la crisi econòmica
El director de l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA), John Ratcliffe, s'ha reunit este dijous a l'Havana amb alts funcionaris del govern de Cuba. Segons ha comunicat la CIA, Ratcliffe ha viatjat a la capital cubana per a mantindre converses directes amb autoritats del Ministeri de l'Interior i responsables dels servicis d'intel·ligència de l'illa.
Durant la reunió, s'han abordat assumptes relacionats amb la cooperació en matèria d'intel·ligència, la seguretat regional i la situació econòmica de Cuba, en un context de tensions persistents entre Washington i l'Havana i una situació de precarietat extrema per al país cubà. La visita ha inclòs reunions amb Raúl Rodríguez Castro, net de Raúl Castro i assessor de seguretat, així com amb el ministre de l'Interior, Lázaro Álvarez Casas.
El director de la CIA ha transmés el missatge que els Estats Units estan disposats a explorar un diàleg més ampli sobre temes econòmics i de seguretat, encara que condicionat a "canvis fonamentals" per part del govern cubà.
Per la seua part, Cuba ha acceptat l'ajuda humanitària de cent milions de dòlars que els ha oferit el govern estatunidenc, però des de Washington mantenen que, si en vol més, haurà de fer reformes significatives en el sistema comunista. "No es pot canviar l'economia sense canviar els que manen" ha dit el secretari d'Estat, Marco Rubio.
A més, els Estats Units contempla una acusació formal contra l'expresident Raúl Castro, de 94 anys, per l'atac a dos avions de suport humanitari que el 1996 va costar la vida a quatre persones.
Washington pressiona des de gener el govern cubà perquè implemente reformes profundes en el sistema econòmic i el règim polític, cosa l'Havana rebutja al·legant que eixos àmbits queden dins de la sobirania nacional i no són negociables. Ara, esta trobada entre la CIA i les autoritats cubanes arriba en un moment de creixent pressió diplomàtica de Washington sobre l'illa.
El bloqueig petrolier dels EUA a Cuba ha minvat la crisi energètica que ja patia l'illa, que viu les apagades més greus dels últims mesos. La manca de combustible provoca apagades constants, els servicis de transport estan sota mínims, falten medicines i les prestatgeries dels comerços estan buides. Una situació que recorda a la de fa 35 anys, quan Cuba va col·lapsar i va viure escassetat extrema d'aliments, combustible i apagades prolongades.
En estos moments, hi ha dies en què han estat 22 hores sense electricitat i el govern reconeix que no tenen ni fuel ni dièsel. "No hi ha petroli" o "la solució no es veu" són algunes de les declaracions que han fet els ciutadans, que han tornat amb les casserolades al carrer per a protestar per la situació precària en què es troba el país.
La Unió Elèctrica (UNE) de Cuba, de titularitat estatal, preveu per a divendres apagades perllongades per tota l'illa i estima que el tall més gran del subministrament, en el moment de més demanda, deixarà sense servici elèctric alhora el 51 % del país. El pronòstic, tot i ser crític, suposa una millora substancial respecte a la vespra, quan l'illa va patir el seu pitjor registre des que es difonen dades sobre apagades, amb un tall rècord que va afectar de manera simultània el 70 % del país.
