Un estudi afirma que el llindar de 75.000 morts a Gaza es va superar en els primers setze mesos i que en falten per sumar 25.000

El recompte de palestins assassinats a la Franja de Gaza és incorrecte. L'Exèrcit d'Israel hauria matat 75.000 palestins en els primers setze mesos de l'ofensiva (entre el 7 d'octubre del 2023 i el 5 de gener del 2025), una xifra a la qual caldria sumar les morts posteriors i podria sumar 25.000 víctimes més al recompte oficial de les autoritats sanitàries de l'enclavament.

Són les estimacions d'un nou estudi independent, que publica este dimecres la revista científica Lancet Global Health. Segons el recàlcul de la mortaldat associada als atacs israelians (que s'investiguen per crims de guerra i possible genocidi), la xifra actual, de 72.000 palestins morts segons les autoritats locals, s'acostaria a les 100.000.

El 56% de les víctimes: xiquets, dones i ancians

"Les proves combinades suggerixen que, fins a 5 de gener del 2025, entre un 3 i un 4% de la població de la Franja de Gaza va ser assassinada violentament i que hi havia hagut un nombre substancial de morts no violentes causades indirectament pel conflicte", indiquen els autors, format per un equip multidisciplinari que inclou veus expertes en economia, demografia, epidemiologia i estadística.

La investigació, a partir d'una enquesta a 2.000 famílies seleccionades per a representar totes les casuístiques i regions del territori, constata la magnitud de l'agressió israeliana sobre la població civil. De les 75.000 morts, consideren que 42.200, el 56%, corresponen a dones, xiquets i gent major, fet que per als autors indica que els informes del Ministeri de Salut de Gaza eren precisos.

En febrer un alt oficial de seguretat israelià va admetre que el recompte de víctimes mortals de les autoritats de la Franja (més de 70.000 morts sense comptar les persones desaparegudes) s'ajustava a la realitat, una afirmació precedida de mesos de qüestionament a estes xifres des de Tel-Aviv.

Els equips de rescat intenten recuperar 7.000 cadàvers

El departament de Sanitat de Gaza estima que hi ha 7.000 cadàvers sense recuperar sota els enderrocs, dels quals només 3.600 estan identificats. Aprofitant la pausa en l'ofensiva israeliana (malgrat les 600 morts que ha causat l'Exèrcit des de l'acord d'alto el foc), els gazians tracten de recuperar els cadàvers dels seus. Una de les zones de més activitat és un edifici residencial de Beit Lahia (nord de Gaza), en què l'Exèrcit d'Israel va aniquilar 200 membres de la família Abu Nasser, que es refugiaven a l'edifici. Només s'han recuperat 67 cossos.

Des de la pausa militar, els equips de rescat de la Franja amb pogut recuperar poc més de 720 cadàvers de persones sepultades sota els enderrocs, malgrat les limitacions a l'accés de maquinària pesant que imposa Israel i llasten els treballs de defensa civil.

Primera reunió de la Junta de Pau de Trump

Estos rescats i la publicació del nou informe que eleva la xifra de víctimes mortals, tenen lloc en vespres de la reunió a Washington de l'anomenada Junta de Pau per a Gaza, impulsada pel president dels Estats Units, Donald Trump, a la qual estan convocats més de vint països, aliats del líder republicà, com l'Argentina de Javier Milei, i la potència agressora, Israel. Països europeus com Espanya, el Regne Unit, França, Noruega, Suècia, Bèlgica o Eslovènia han declinat la invitació per a participar-hi. Trump ha anticipat un compromís de 5.000 milions de dòlars per als "esforços humanitaris i de reconstrucció de Gaza".

Preocupació en l'ONU per la "neteja ètnica" i l'annexió de Cisjordània

La política annexionista d'Israel a la Cisjordània ocupada ha protagonitzat una tensa sessió del Consell de Seguretat de l'ONU que ha precedit la reunió de la junta de Trump. La cap d'Afers Polítics de les Nacions Unides, Rosemary DiCarlo, ha advertit que Israel s'està annexionant Cisjordània per mitjà d'una política de fets consumats que facilita la compra de terres i els permisos de construcció als colons jueus. L'ambaixador palestí ho ha qualificat de violació de la Carta de l'ONU i una amenaça als esforços de pau. Unes acusacions que el ministre d'Afers Estrangers israelià ha rebutjat.

Un informe de l'Oficina de Drets Humans de Nacions Unides difós este dijous, advertix de la "neteja ètnica" que Israel està duent a terme a la Franja de Gaza i Cisjordània, pels atacs, la denegació d'assistència humanitària i els desplaçaments forçosos que està propiciant als territoris palestins. Accions que, segons l'estudi, "semblen tindre com a objectiu el desplaçament permanent dels palestins en tots els territoris ocupats".

L'informe, que abasta el període entre l'1 de novembre del 2024 i el 31 d'octubre del 2025 (poc després de l'entrada en vigor de l'alto el foc), estén a Hamàs i altres grups armats palestins l'acusació de "greus violacions del dret internacional humanitari" i de "crims atroços".

Les evidències que porten a estes conclusions contra Israel i les milícies palestines les han extretes a partir del seguiment d'este l'organisme de l'ONU així com fonts governamentals, d'altres agències de les Nacions Unides i de diferents ONG.