Un dron israelià mata dos persones i en fereix tres al Líban, en plena escalada per l'atac als alts del Golan
Tel-Aviv, que minuts abans ha abatut un coet, va bombardejar set zones del Líban diumenge en resposta al projectil que va matar dotze xiquets a la zona ocupada dels alts del Golan, que atribueix a la milícia de Hezbol·lah
Un dron israelià ha matat dos persones i n'ha ferit tres, inclòs un xiquet, este dilluns a la ciutat de Shaqra, al sud del Líban, segons informa la defensa civil libanesa, que no ha aclarit si els morts són milicians o civils. És el primer atac israelià mortal al país que ha transcendit des que Tel-Aviv jurara revenja per l'assassinat de dotze xiquets per un coet a Majdal Shams, un poble drus dels alts del Golan, la zona siriana ocupada per Israel des del 1967, que es va annexionar el 1981.
Este diumenge Israel va bombardejar de manera simultània set regions de l'interior i el sud del Líban en resposta a l'atac, que tant Tel-Aviv com els Estats Units atribueixen a la milícia xiïta proiraniana de Hezbol·là, que continua negant l'autoria.
El sofisticat sistema de defensa antiaeri israelià, l'anomenada Cúpula de Ferro, no va interceptar el coet de dissabte, segons l'exèrcit per la "topografia complexa" de la zona, i els vint segons entre el llançament i l'impacte no van permetre a la població evacuar a temps la zona, malgrat l'alerta de les alarmes antiaèries.
Els episodis d'este dilluns participen de l'escalada de tensió entre les parts que amenaça d'estendre la guerra de la Franja de Gaza cap al Líban. El govern de Benjamin Netanyahu ha promés venjança contra Hezbol·là per l'atac de dissabte. En realitat, Tel-Aviv fa mesos que especula obertament amb la invasió del país veí, on la milícia xiïta té les bases des de les quals llança els seus coets. Israel s'empara en la defensa de la població del nord del país per a justificar una possible incursió militar per a anul·lar la capacitat operativa de Hezbol·là, similar a la persecució contra Hamàs que ha destruït la Franja de Gaza.
La frontera entre Israel i Líban viu el seu major pic de tensió des de 2006 amb un intercanvi de foc constant des del 8 d'octubre (l'endemà de l'operació a Gaza en resposta a l'atac de Hamàs) que s'ha emportat la vida d'unes 565 persones, la majoria al costat libanés. Hezbol·là ha confirmat 350 baixes i el Líban ha informat de la mort de més d'un centenar de civils en bombardejos de l'exèrcit de Tel-Aviv. Al nord d'Israel han perdut la vida 46 persones, 22 d'ells militars i 24 civils (inclosos els 12 menors de l'atac del dissabte).
El 86% de Gaza és zona de guerra
En l'origen d'esta nova escalada de tensió a l'Orient Mitjà hi ha l'atac de Hamàs del set d'octubre (1.200 morts i 250 segrestos) i la reacció militar d'Israel a la Franja de Gaza, que ha causat 39.000 morts, la majoria xiquets i dones, i ha arrasat l'enclavament en nou mesos d'ofensiva. L'agència de l'ONU per als refugiats palestins (Unrwa) ha denunciat que no hi ha lloc on fugir de les bombes de Tel-Aviv: només un 14% del territori està lliure d'ordes d'evacuació israelianes (que l'exèrcit incompleix sistemàticament), per la qual cosa el 86% de l'enclavament és una zona de combat activa.
Israel ha matat almenys 39 persones i n'ha ferit més de 90 en les últimes hores en diversos atacs a la Franja de Gaza, que inclouen "tres massacres contra famílies", segons el recompte diari del Ministeri de Sanitat de l'enclavament, controlat per Hamàs. L'ofensiva de Tel-Aviv ha matat almenys 39.363 persones i n'ha ferit 90.923 més des del començament de la guerra, sense comptar els cossos dels vora 10.000 desapareguts que continuen enterrats sota els enderrocs.
