Un descobriment arqueològic troba les restes d’un híbrid anterior a l’’Homo sapiens’
Es tracta d’un espècimen fruit del creuament de dues espècies: meitat ‘Neandertal i meitat ‘Denisova’.
Investigadors alemanys han fet una troballa que ha despertat l’interés de la comunitat arqueològica internacional: les restes d’un individu mescla de les dues espècies extintes més properes als éssers humans, els Neandertal i els Denisova.
Com ha explicat una de les autores, Viviane Slon, de l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva, situat a Leipzig (Alemanya), “sabíem per investigacions anteriors que els Neandertal i els Denisova devien haver tingut fills en algun moment, però mai vam pensar que podríem arribar a tindre tanta sort i trobar una descendència real de tots dos grups”.
Les restes, un xicotet fragment d’os que formava part d’un de més llarg, van ser trobades a la cova de Denisova (Sibèria) per un grup d’investigadors russos, i després de ser traslladat a Leizpig per a fer-hi una anàlisi genètica, amb el que van comprovar que pertanyia a un homínid.
Concretament, aquest avantpassat dels Homo sapiens era fill de pare Denisova i mare Neandertal, que, a més, era més propera als neandertals europeus que als denisovans, amb el que es demostra, segons els experts, que els neandertals van migrar entre Euràsia occidental i oriental desenes de milers d’anys abans de la seua desaparició.
Els denisovans són, juntament amb els neandertals, els parents extints més propers als éssers humans, tal com van poder comprovar investigadors d’Alemanya després de fer l’anàlisi de les restes d’un individu fruit de la relació entre ambdues espècies, segons ha publicat hui la revista Nature.
El pare denissovà, per la seua banda, tenia almenys un avantpassat neandertal en el seu arbre genealògic, el que per els investigadors significa que gràcies a aquest genoma “podem detectar múltiples interaccions anteriors entre neandertals i denissovans”.