La UE explora vies per a obrir l'estret d'Ormuz mentre Trump torna a amenaçar els aliats de l'OTAN

Els ministres d'Afers Estrangers de la Unió Europea (UE) aborden este dilluns com mantindre obert l'estret d'Ormuz, tancat per l'Iran en represàlia pels atacs que van iniciar fa més de dos setmanes els Estats Units i Israel, però s'han mostrat en general reticents a ampliar la missió naval comunitària a la regió o a enviar-hi més vaixells. En un consell extraordinari a Brussel·les, els responsables de la diplomàcia dels Vint-i-set s'han citat per a analitzar, entre altres qüestions, la possibilitat de modificar la missió Aspides, l'operació militar europea per a protegir vaixells mercants i el transport marítim internacional dels atacs houthis al mar Roig i el golf Pèrsic.

L'alta representant de la UE per a Afers Estrangers i Seguretat, Kaja Kallas, ha dit que hi ha estats membre que estan disposats a contribuir a facilitar la navegabilitat de l'estret, ja siga a través de la mateixa operació Aspides o d'una coalició de voluntaris una vegada acaben els combats. Però ha descartat, en tot cas, que es tracte d'una tasca per a l'OTAN perquè queda "fora de l'àmbit d'actuació".

La vespra, el president dels Estats Units, Donald Trump, va advertir que el tractat atlàntic s'enfronta a "un futur molt roín" si els països aliats no presten ajuda per a permetre el pas d'embarcacions per este corredor marítim per a l'economia mundial, per on discorre el 20% del petroli que se subministra a escala global. Davant de les exigències del nord-americà a la cooperació militar, la majoria dels ministres d'Afers Estrangers coincidixen que "l'OTAN és, abans que res, una aliança defensiva", i per això demanen centrar-se en el suport.

Kallas ha dit, a més, que està en converses amb el secretari general de l'ONU, António Guterres, sobre si seria possible posar en marxa una iniciativa semblant a la de la mar Negra sobre com traure el gra d'Ucraïna, ja que "el tancament d'Ormuz suposa un perill greu per al subministrament de petroli i energia a Àsia". "Però també és un problema per als fertilitzants. I si enguany hi ha escassetat de fertilitzants, l'any que ve hi haurà també escassetat d'aliments", especialment a l'Àfrica, ha avisat. En este sentit, molts dels representants europeus presents en la cimera han coincidit a remarcar la importància d'evitar una escalada de preus de l'energia i han emfatitzat que per a això és important "acabar la guerra".

Espanya rebutja ampliar l'abast d'Aspides

Un dels ministres més contundents en contra d'ampliar la missió Aspides ha sigut l'espanyol, José Manuel Albares, que ha destacat que "la solució purament militar mai no porta democràcia, ni estabilitat ni prosperitat econòmica". El ministre d'Afers Estrangers ha defensat que la UE ha de parlar, com Espanya, amb la veu "de la desescalada, la del diàleg i la diplomàcia, la de la tornada a la taula de negociació".

Preguntat en concret per si Espanya és procliu a modificar el mandat de la missió al mar Roig i a aportar-li més vaixells, ha respost que el plantejament actual és "correcte i està complint perfectament les seues funcions en este moment". "No cal fer res que afija encara més tensió, més escalada. El que cal fer és que cessen els bombardejos, que cessen els llançaments de míssils, sobretot els països de l'Orient Mitjà", ha opinat.

Per la seua banda, el seu homòleg italià, Antonio Tajani, ha demanat reforçar Aspides per a protegir el trànsit comercial cap al canal de Suez, encara que ha descartat ampliar el seu radi d'acció a l'estret d'Ormuz, on aposta exclusivament per la via diplomàtica. "Estem disposats a reforçar la missió Aspides i la missió Atalanta. No obstant això, no em sembla que siguen missions que puguen ampliar-se a l'estret d'Ormuz, ja que són missions que tenen un caràcter defensiu", ha afirmat el també expresident del Parlament Europeu.

Més enllà del debat sobre l'abast de la missió militar, el Regne Unit explora amb els països de l'OTAN, entre ells els europeus, un pla "viable" per a reobrir amb garanties el pas d'Ormuz. El primer ministre britànic, Keir Starmer, ha deixat clar en una roda de premsa este dilluns que el país treballa per a aconseguir una solució ràpida al conflicte, però no s'involucrarà en la guerra contra l'Iran. "No ens deixarem arrossegar a la guerra", ha promés, per a afegir tot seguit: "Vull que esta guerra acabe com més prompte millor perquè, com més es prolongue, més perillosa esdevé la situació i pitjor és per al cost de vida".

Trump pressiona els aliats de l'OTAN

Hores abans, Trump ha tornat a donar un ultimàtum als aliats de l'OTAN perquè s'involucren i ajuden a desencallar la situació a Ormuz. "És apropiat que les persones que són beneficiàries de l'estret ajuden a assegurar-se que no succeïx res roín allà", ha assegurat en una entrevista en Financial Times, apuntant que Europa i la Xina depenen del petroli del golf Pèrsic. "Si no hi ha resposta o si és una resposta negativa, crec que serà molt roín per al futur de l'OTAN", ha vaticinat.

Este dissabte, el mandatari nord-americà va exigir a alguns països col·laboració enviant "vaixells de guerra" a l'estret d'Ormuz per a mantindre'l "obert i segur" després de l'anunci del nou líder suprem iranià, Mojtaba Khamenei, que el pas estratègic continuaria tancat. "Esperem que la Xina, França, el Japó, Corea del Sud, el Regne Unit i altres, que es veuen afectats per esta restricció artificial, envien vaixells a la zona perquè l'estret d'Ormuz deixe de ser una amenaça per a una nació totalment escapçada", va escriure en la xarxa Truth Social.