La UE estén la mà als socis de l'Orient Mitjà i demana veu en negociacions de pau sobre l'Iran
Els 27 s'han reunit a Xipre amb els presidents del Líban, Síria, Egipte i Jordània, en una cimera marcada pel tancament de l’estret d’Ormuz i les guerres al Pròxim Orient
La Unió Europea (UE) ha escenificat este divendres l'acostament al Líban i Síria i a altres socis del Pròxim Orient i ha reclamat presència en les negociacions de pau per a aconseguir una "pau duradora" i que vaja més enllà de l'alto el foc, que Israel ha violat de manera continuada. En una reunió inèdita a Xipre, marcada per la guerra contra l'Iran i el tancament de l’estret d’Ormuz, els 27 han fet una cimera informal amb participació dels presidents del Líban, Síria, Egipte i Jordània, a més del secretari general del Consell de Cooperació per als Estats Àrabs del Golf.
"El nostre objectiu comú ara és negociar una fi duradora de la guerra. Això inclou restablir la llibertat de navegació plena i permanent a l'estret d'Ormuz sense peatges", va dir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en una declaració conjunta després de la reunió.
Així mateix, va assegurar que "qualsevol acord de pau haurà d'abordar el programa nuclear i de míssils balístics de l'Iran". No obstant això, ha subratllat que "no pot haver-hi estabilitat al Pròxim Orient ni al Golf mentre el Líban estiga en flames", en referència als atacs d'Israel a pesar de l'alto el foc.
Tel-Aviv, que ha matat sis persones més al Líban este divendres sota l'acusació de ser membres de Hezbol·là, assegura haver rebut el vistiplau dels Estats Units per a tindre "llibertat d'acció".
Els atacs d'Israel ja han mort prop de 2.300 persones al Líban en les últimes set setmanes, en resposta a la intervenció de la milícia xiïta als bombardejos dels Estats Units i Israel contra l'Iran. Les tropes de Tel-Aviv ocupen prop del 10% del territori del Líban, al sud del país.
De moment els 27 han sigut incapaços d'arbitrar represàlies comercials contra Israel pel desacord entre els estats membres a suspendre totalment o parcialment l'acord preferent amb l'estat hebreu.
En la cimera d'este divendres la presidenta de la Comissió Europea ha reafirmat la seua "solidaritat absoluta" amb els socis al Pròxim Orient i ha ressaltat que no sols ho són socis en temps de crisis, sinó que també "de futur". Von der Leyen ha dit estes paraules després d'elogiar "el lideratge d'Egipte i Jordània", que "estan fent tot el possible per a trobar solucions diplomàtiques als conflictes que ens afecten a tots".
Els 27 reclamen més presència en les negociacions de pau entre l'Iran i els EUA
Els líders de la UE van aprofitar l'ocasió per a demanar més presència en les negociacions a diverses bandes entre l'Iran i els EUA, que es reprenen al Pakistan este dissabte, sense la participació de Hezbol·là. "Rebutge dissociar Europa d'estes discussions, ja que el Pròxim Orient també és el nostre veïnat", ha dit el president de Xipre, Nikos Khristodulidis.
La cimera ha tingut lloc anb mesures excepcionals de seguretat després que l'illa mediterrània va ser objectiu d'atacs de drons atribuïts a Hezbol·là, que van portar diversos països europeus a desplegar actius militars per a reforçar la defensa de Xipre i a cancel·lar altres reunions de la UE amb presidència xipriota.
Més contundència davant de l’encariment del petroli
Diversos líders europeus han reclamat una resposta més contundent davant de l’encariment del petroli i derivats. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha demanat “més ambició” a la Comissió Europea i ha defés la creació d’un impost sobre els beneficis extraordinaris de les grans energètiques. Sánchez demana a la UE ampliar fons i flexibilitzar regles fiscals per a les renovables.
En la mateixa línia, la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, ha considerat que les propostes actuals de Brussel·les són “un pas avant, però insuficient”. També països com Alemanya, Portugal, Àustria i Bèlgica han donat suport a mesures per a gravar els beneficis extraordinaris del sector.
Divergències sobre la resposta europea
Altres veus, com la del canceller alemany, Friedrich Merz, han advocat per a reorientar prioritats sense incrementar l’endeutament: “Hem de jugar amb els diners que tenim”, ha afirmat. Per la seua banda, el primer ministre txec, Andrej Babis, ha insistit en la necessitat de reformar el mercat d’emissions per a evitar que la indústria europea perda competitivitat.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ja ha plantejat un pla de xoc per a reduir l’impacte de la crisi energètica, mentre que la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, ha reclamat anar més enllà de mesures temporals i reforçar l’autonomia energètica.
Els líders europeus han encarregat als ministres d’Economia que concreten propostes “molt específiques” a curt termini de cara a les reunions previstes al maig.
Context geopolític tens
La crisi energètica s’ha agreujat pel tancament de l’estret d’Ormuz, clau per al transport mundial de petroli, i per la persistència del conflicte a la regió, que se suma a la guerra entre Rússia i Ucraïna. En este context, el president francés, Emmanuel Macron, ha subratllat que “tots volem que torne l’estabilitat i que les economies es recuperen”.
La cimera també ha estat marcada per l’absència del líder hongarés, Viktor Orbán, mentre que el primer ministre polonés, Donald Tusk, ha destacat que és la primera reunió “en anys” sense figures pròximes a Vladímir Putin.
