La UE aprova el reglament que permet crear centres per a persones migrants en tercers països
El Reglament de retorns ha tirat avant amb l'únic vot en contra d'Espanya i l'abstenció de Bèlgica
La Unió Europea ha aprovat este dijous, amb l'únic vot en contra d'Espanya i l'abstenció de Bèlgica, el Reglament de Retorns que permetrà, entre altres coses, crear en tercers països centres per a persones migrants que hagen de ser repatriades, agilitzar les deportacions i endurir la política migratòria.
La normativa ha rebut l'aval definitiu de la UE en un Consell de Ministres europeus d'Interior. El titular d'Irlanda, Jim O'Callaghan, que presidix el Consell de la UE este semestre, ha dit que el reglament, que accelerarà els procediments de retorn dels que no tenen dret a quedar-se al marc comunitari, complementa el pacte migratori i d'asil.
Un dels principals elements de la nova legislació és la creació de centres de retorn en tercers països, als quals els estats membres podran enviar les persones que no tinguen dret a romandre a la UE i que hagen rebut una decisió de retorn. Per a això caldrà tindre un acord o conveni amb el tercer país en qüestió.
El Consell ha precisat en un comunicat que qualsevol acord o conveni d'este tipus “només podrà celebrar-se” amb tercers països que respecten les normes internacionals de drets humans i els principis del dret internacional, inclòs el principi de no devolució, que prohibix a qualsevol país expulsar, tornar o extraditar una persona a un territori on la seua vida, llibertat o seguretat corren greu perill o existisca risc de tortura.
Obligacions per als qui no tenen dret a romandre
Les noves normes imposen als nacionals de tercers països que no tinguen dret a romandre a la UE l'obligació d'abandonar l'estat membre afectat i de cooperar amb les autoritats. L'incompliment de l'obligació de cooperar pot donar lloc a sancions, que inclouen la reducció de les prestacions i assignacions concedides de conformitat amb el dret nacional, la denegació d'incentius concedits per a promoure el retorn voluntari, sancions financeres o fins i tot sancions penals, quan estes estiguen previstes en la legislació nacional.
