En què consistix el nou reglament de retorns de la UE que obri la porta a centres d’immigrants fora d’Europa
L’acord entre les institucions europees agilitzarà les expulsions de persones en situació irregular, reforçarà les obligacions de cooperació dels immigrants i prioritzarà les deportacions per motius de seguretat
La Unió Europea ha tancat un acord polític provisional sobre el nou reglament de retorns, una normativa que pretén agilitzar les expulsions d’immigrants en situació irregular i endurix la política migratòria comunitària. La principal novetat és la possibilitat de crear centres de retorn en tercers països per a persones que hagen de ser repatriades.
L’acord s'ha assolit entre el Parlament Europeu, la Comissió Europea i el Consell de la UE, que representa els estats membres. Espanya ha sigut l’únic estat membre que s’ha oposat a esta normativa des que els ministres de l'Interior dels Vint-i-set van acordar la seua posició comuna.
Després de l’acord polític, el reglament encara haurà de completar la tramitació legislativa abans que entre en vigor. Una vegada aprovat definitivament, serà aplicable de manera immediata en tots els estats membres de la Unió Europea.
Centres de retorn en països tercers
La principal innovació del reglament és que els estats membres podran enviar immigrants a centres de retorn situats en països tercers diferents del seu país d’origen. Per a fer-ho serà necessari que existisca un acord previ amb el país receptor i que es respecte el principi de no devolució, que impedix retornar una persona a un lloc on puga patir persecució o vulneracions dels seus drets fonamentals.
Segons el text pactat, els països que acullen estos centres estaran obligats a respectar els drets humans i no podran internar menors no acompanyats.
Cooperació obligatòria i possibles sancions
La normativa també establix que els immigrants hauran de cooperar activament en el seu procés de retorn. En cas contrari, els estats podran imposar sancions que van des de la retirada de prestacions socials i permisos de treball fins a mesures penals que poden incloure l’empresonament.
A més, el reglament permet la detenció d’immigrants quan existisca risc de fuga o per motius relacionats amb la seguretat.
Expulsions prioritàries per motius de seguretat
Per a les persones considerades una amenaça per a la seguretat pública o nacional, el text preveu procediments d’expulsió prioritaris. També podran ser recloses en presons, separades dels reclusos comuns, i afrontar prohibicions d’entrada a la UE de duració indefinida.
El viceprimer ministre de Migració de Xipre, Nicholas A. Ioannides, el país del qual ocupa actualment la presidència rotatòria del Consell de la UE, ha afirmat que la nova normativa “accelerarà el procés de retorn i augmentarà les devolucions de persones que no tenen dret legal a romandre a la UE”.
Crítiques de l’esquerra i de les ONG
La reforma ha sigut criticada per grups socialdemòcrates, ecologistes i d’esquerra del Parlament Europeu, que consideren que representa un enduriment de les polítiques migratòries europees.
L’eurodiputada dels Verds Mélissa Camara ha qualificat l’acord de “vergonyós” i ha assegurat que debilita les garanties processals, amplia la duració de les detencions i facilita actuacions com les entrades en domicilis.
També la plataforma internacional Picum ha advertit que el reglament crearà “un sistema draconià de detenció i deportació” i ha denunciat que pot exposar centenars de milers de persones a situacions de violència, separació familiar i internaments prolongats.
