La UE acorda obligar els gegants digitals a controlar els seus continguts

Si incompleixen la llei s’enfrontaran a multes de fins al 6% de la seua xifra de negocis global

Icones de les aplicacions d'alguns dels principals gegants tecnològics que es veuran afectats per la nova Llei de Serveis Digitals europea-
Icones de les aplicacions d'alguns dels principals gegants tecnològics que es veuran afectats per la nova llei de serveis digitals europea

Després d'una ronda final de negociació de més de 16 hores, la Unió Europea (UE) ha tancat aquesta matinada un acord sobre la nova llei de serveis digitals, que obligarà les plataformes en línia a moderar els continguts i retirar els que siguen il·legals o fer els seus algoritmes més transparents, amb el risc de rebre multes milionàries si incompleixen la norma.

L'acord arriba quasi un any i mig després que Brussel·les presentara la seua primera proposta al desembre del 2020 i porta noves obligacions per a plataformes de serveis en internet que utilitzen milions de persones a la UE.

Són milers d'empreses que a partir d'ara hauran de comptar amb representació europea si operen en territori comunitari i quedaran sota el paraigua d'aquest nou paquet legislatiu, que busca ser un nou estàndard global contra la proliferació de continguts il·legals, desinformació i l'opacitat dels algoritmes que regulen el contingut de les xarxes socials.

Supervisió directa per als gegants tecnològics

Els autèntics gegants tecnològics, unes 30 empreses que tenen com a usuàries més de 45 milions de persones cada mes a la Unió Europea, estaran sota la supervisió directa de la Comissió Europea i hauran d'abonar una taxa anual del 0,05% dels seus ingressos globals per a finançar aquesta vigilància, per a la qual Brussel·les contractarà experts i expertes en el sector.

Aquestes empreses hauran d'analitzar anualment els riscos sistèmics i actuar per a reduir-los, especialment els continguts il·legals amb efectes adversos sobre els drets fonamentals, processos democràtics, la seguretat pública, la violència de gènere i els menors, i que poden tindre conseqüències greus per a la salut física o psíquica.

Les principals eines per a dissuadir-les d’incomplir la nova normativa seran les multes, que poden arribar a ser del 6% de la xifra de negocis global de l'empresa infractora. A més, la llei també preveu, en el cas que es repetisquen les violacions greus dels requisits, una prohibició d'operar en territori europeu.

Moderació de continguts

Les empreses digitals estaran obligades a moderar els continguts que s'hi publiquen amb "recursos adequats" i a eliminar aquells que siguen il·legals, cosa que fins ara depenia d'un codi de bones pràctiques no vinculant i al qual s'hi sumaven de manera voluntària.

Segons l'acord, hi haurà un procediment més clar per a informar de contingut il·legal en línia i les plataformes hauran d'actuar amb rapidesa per a retirar-lo, a més d'informar qui ho haja denunciat de les accions que han dut a terme.

També s'inclouen noves garanties perquè aquests avisos es processen de manera no arbitrària i no discriminatòria, així com perquè es puguen comprar productes o serveis en línia sota controls més estrictes sobre la identitat de qui els ven.

Publicitat en línia i algoritmes

La llei prohibirà la recopilació de dades sobre raça, religió, orientació sexual o altres assumptes delicats per a dirigir la publicitat, així com els anuncis dirigits a menors o els anomenats "patrons foscos": tàctiques de disseny de la interfície dirigides a enganyar els usuaris i les usuàries perquè accepten que es rastrege la seua informació.

Les empreses tindran l’obligació d’oferir almenys una opció no basada en el rastreig dels perfils per a triar com recomanen el contingut, que s’ha de mostrar clarament.

Les plataformes més grans, com Facebook o Twitter, hauran de donar a la Comissió i a les autoritats dels estats membres accés als seus algoritmes i, en general, els serveis digitals hauran de ser més transparents sobre com es determina la informació que arriba a cada usuari, per exemple, revelant si usen filtres o automatitzen la moderació dels continguts.

Mecanisme d’emergència en cas de crisi

La llei definitiva incorpora un nou concepte que no figurava en la proposta inicial: un mecanisme en cas de crisi que Brussel·les pot activar a recomanació de les veus expertes dels estats membres, l’objectiu del qual és analitzar l'impacte de les activitats de les grans plataformes en la crisi en qüestió i requerir-los accions per a limitar qualsevol amenaça urgent durant tres mesos.

Brussel·les adverteix des d'abans del començament de la guerra a Ucraïna, així com va fer durant la crisi del coronavirus, del risc de l'expansió de la desinformació en línia i la manipulació de la realitat, un fenomen que vol atallar amb aquesta nova llei de serveis digitals.

Entrada en vigor

Una vegada tancat l'acord entre els negociadors del Consell (els països) i el Parlament, totes dues institucions hauran de revisar i donar llum verda de nou al pacte final, que entrarà en vigor o bé quinze mesos després de la publicació en el Diari Oficial de la UE o bé l'1 de gener de 2024.

També et pot interessar