La UE acorda el disseny del futur pressupost de l'eurozona

Els ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea (UE) van aconseguir aquest divendres de matinada un acord sobre les bases del primer pressupost per a l'eurozona, un instrument destinat "a enfortir l'arsenal de mesures per a previndre i afrontar futures crisis", segons han definit.

"L'Eurogrup va acabar a les 4:30 del matí amb un acord", ha anunciat en la xarxa social Twitter el portaveu del president d'aquest fòrum, Mário Centeno.

El pacte va arribar després d'una reunió maratoniana, que va començar a les 13:00 hores  del dijous i es va prolongar durant més de 15 hores, malgrat que els titulars econòmics de l'eurozona, l'Eurogrup, i els de la resta de la UE estan treballant des de desembre en les línies mestres d'aquest pressupost.

L'acord inclou a més del pressupost, la mesura més nova, canvis en el tractat del Mecanisme Europeu d'Estabilitat, creat per a gestionar el fons de rescat de l'eurozona, per a donar-li un paper més rellevant, així com un acord final perquè el MEE proporcione el tallafocs per al fons encarregat de finançar les resolucions bancàries en l'eurozona, segons van indicar fonts europees.

Al desembre, els líders de la UE havien donat llum verd als seus ministres per a treballar en aquestes mesures, dins de la reforma de l'eurozona destinada a millorar la preparació dels països de l'euro, si es repeteix una crisi econòmica o financera com la que durant l'última dècada va obligar a rescatar diversos membres.

L'acord sobre el pressupost fixa només els elements clau d'aquest, en particular, l'ús que podran donar els països als futurs fons, però deixa oberta la qüestió de com es finançarà i quin serà el volum disponible, segons les fonts consultades.

Els estats de l'eurozona podran recórrer a la seua ajuda per a finançar reformes estructurals o inversions i hauran de costejar part dels projectes en qüestió, en una proporció que podria variar.

L'objectiu en general és millorar la competitivitat i reduir les divergències econòmiques entre els països de l'euro.

Els ministres no han aconseguit posar-se d'acord, no obstant això, sobre la manera de finançar aquest instrument, que hauria de nodrir-se almenys en part de fons del pressupost plurianual de tota la Unió Europea, segons els acords del desembre passat.

Països com França i Alemanya havien posat sobre la taula durant la negociació la possibilitat que aquesta dotació es complementara amb aportacions addicionals dels estats de l'eurozona.

La idea no havia generat simpaties entre els socis, entre altres factors, perquè requeriria un acord intergovernamental sols entre els dènou socis de l'euro per a dirigir el pressupost, que quedaria fora dels tractats comunitaris.

Com es preveia tampoc no s'ha plasmat la quantia que tindrà el pressupost, que haurà de ser fixada en les negociacions sobre el marc financer plurianual de la UE per a 2021-2027.

En els treballs preparatoris s'ha contemplat una xifra inicial de 17.000 milions d'euros procedents del pressupost comunitari, als quals es podrien afegir després ingressos d'altres fonts, però el volum concret es decidirà els pròxims mesos.