Ucraïna denuncia el possible ús d'armes químiques a Mariúpol

L'alcalde de la ciutat assegura que 10.000 civils han perdut la vida des de l'inici de l'atac rus

Dos soldats russos patrullen per Mariúpol
Dos soldats russos patrullen per Mariúpol / Aleksandr Ermotxenko (Reuters)
12 d'abril 2022 - 09:11

Dia 47 de la guerra a Ucraïna. El president Volodímir Zelenski ha advertit que l'exèrcit es prepara per a respondre a la intensificació de l'ofensiva russa a l'est del país. Des dels Estats Units han alertat que un comboi militar rus va camí cap a la regió per a enviar reforços a la regió del Donbass.

Les tropes prorusses afirmen que han pres el port de l'estratègica ciutat de Mariúpol, on l'alcalde assegura que 10.000 civils han mort en les sis setmanes de setge i algunes veus denuncien el possible ús d'armes químiques a la població. Les substàncies químiques, que haurien afectat tres persones, s'haurien llançat des d'un avió no tripulat.

La denúncia l'ha fet en el seu canal de Telegram Andrí Biletski, el fundador del Regiment Azov, un controvertit batalló paramilitar que incorpora voluntaris d'ideologia nazi. Zelenski assegura que s'ha pres amb "la màxima serietat" la informació.

L'ús d'armes químiques és una de les línies roges marcades per l'OTAN. El Departament de Defensa dels Estats Units assegura seguir de prop les informacions, si bé adverteix que encara no pot confirmar els fets. En termes semblants s'ha pronunciat el Regne Unit. "Estem treballant intensament amb els nostres socis per a verificar els detalls. Qualsevol ús d'aquestes armes seria una escalada significativa en aquest conflicte i farem que Putin i el seu règim reten comptes", ha escrit a Twitter la ministra britànica de Relacions Exteriors, Liz Truss.

La Unió Europea aportarà ajuda financera i un equip d'experts a les fiscalies del Tribunal Penal Internacional per a documentar possibles crims de guerra comesos per l'exèrcit rus a Ucraïna, segons ha anunciat el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell. "Normalment, les guerres es guanyen o es perden al camp de batalla", ha afirmat Borrell per a criticar les accions contra la població civil, unes paraules que han molestat les autoritats russes. Per al ministre d'Afers Estrangers, Serguei Lavrov, impliquen un canvi radical de les regles del joc.

Suècia i Finlàndia valoren entrar en l'OTAN

L'atac de Rússia contra Ucraïna ha provocat un canvi en l'estratègia de defensa d'altres dos països europeus. Suècia i Finlàndia estan estudiant entrar en l'OTAN, una adhesió que es podria materialitzar al mes de juny.

Els parlaments dels dos països han obert el debat i s'estan coordinant per a formalitzar l'entrada en l'Aliança Atlàntica. Fins ara havien mantingut una estricta neutralitat en matèria defensiva, a pesar de formar part de la Unió Europea.

Finlàndia, que comparteix 1.300 quilòmetres de frontera amb Rússia, manté una relació molt estreta amb l'OTAN, igual que Suècia. Ara, el conflicte d'Ucraïna ha incrementat la tensió geopolítica al mar Bàltic.

També et pot interessar