Turquia alça el veto a l'entrada de Suècia i Finlàndia a l'OTAN a canvi que deixen de cooperar amb els kurds
Els tres països han signat un memoràndum conjunt “per a ampliar el seu suport contra les amenaces a la seguretat dels altres” que inclou canvis en la legislació dels països nòrdics
Turquia ha alçat el veto de l’ingrés a l’OTAN de Suècia i Finlàndia a canvi que els països nòrdics accepten "cooperar plenament" amb la lluita de Turquia contra la guerrilla kurda.
Aquest avanç s’ha aconseguit durant una reunió a Madrid prèvia a la cimera de líders de l’Aliança que se celebra aquesta setmana en què han participat els presidents de tots tres països –el president de Turquia, Tayyip Erdogan; la primera ministra de Suècia, Magdalena Andersson, i el president de Finlàndia, Sauli Niinistö– i l’actual secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg.
Després de tres hores de conciliàbul han signat un memoràndum conjunt “per a ampliar el seu suport contra les amenaces a la seguretat dels altres”, en paraules de Niinistö.
El president turc, Tayyip Erdogan, es va mostrar contrari a aquesta adhesió des del mateix moment que els països expressaren la voluntat de passar a formar part de l’Aliança del Tractat de l’Atlàntic Nord, al·legant que feien costat a terroristes kurds. A més, va assegurar que aquesta ocasió no tornaria a cometre l’error que va ser, en la seua opinió, permetre l’accés de Grècia.
Però segons un comunicat emés per fonts de la delegació turca que participa en la cimera de l'OTAN d'aquesta setmana, Suècia i Finlàndia han acceptat les seues exigències per a alçar el veto, incloent-hi l'extradició de militants kurds considerats terroristes per Ankara i deixar de donar-los suport econòmic. A més, segons les mateixes fonts, els països nòrdics han acceptat "cooperar plenament amb Turquia en la lluita contra el PKK (la guerrilla kurda activa a Turquia) i les seues extensions".
Suècia i Finlàndia modificaran la seua legislació
El pacte assenyala que augmentarà la cooperació en la lluita contra el terrorisme i el crim organitzat, com, per exemple, "prendre mesures concretes sobre l'extradició de delinqüents terroristes". I, segons la nota turca, hi ha un compromís per part de Suècia i Finlàndia per a "modificar la legislació i les pràctiques nacionals" d'aquests països en la lluita contra el terrorisme.
El PKK ja és considerat com a terrorista per la Unió Europea i els Estats Units, un estatus que no tenen les milícies kurdes de Síria YPG, aliades de Washington en la lluita contra el gihadista Estat Islàmic, i que Ankara considera una mera extensió del PKK. L'acord signat hui pels tres països, que permet convidar Suècia i Finlàndia a iniciar el procés d'adhesió, inclou no fer costat a la YPG. També s'assenyala com a terrorista a FETO, com Ankara denomina la secta islamista aliada fa anys d'Erdogan i a la qual el govern turc acusa del fallit colp d'estat de 2016.
A més, Turquia afirma que ha aconseguit que Suècia i Finlàndia retiren les restriccions al lliurament d'armes a Turquia, un embargament dictat precisament a causa de les diferents invasions llançades per Turquia en sòl sirià des de 2018 per a combatre a les milícies sirianes.
