Trump evita aclarir si usarà la força per a prendre Groenlàndia, però reafirma els aranzels "al cent per cent"
El president dels EUA manté la pressió amb aranzels a països europeus i Brussel·les qualifica d’“inacceptables” les amenaces sobre la sobirania del territori
El president dels Estats Units, Donald Trump, s’ha negat este dilluns a aclarir si contempla l’ús de la força per a prendre el control de Groenlàndia. “Sense comentaris”, ha respost en una entrevista telefònica amb la cadena NBC News, després d’haver reiterat en els últims dies la seua voluntat d’annexionar el territori autònom danés.
Trump ha defensat els seus plans pocs dies després d’anunciar la imposició d’aranzels del 10%, a partir de l’1 de febrer, a productes procedents de Dinamarca, Noruega, Suècia, França, Alemanya, el Regne Unit, els Països Baixos i Finlàndia, països que s’han oposat obertament a les aspiracions nord-americanes sobre Groenlàndia.
El gravamen podria augmentar fins al 25% a partir de juny del 2026 si no s’arriba a un acord per a la “compra total i plena” de l’illa. Preguntat per si mantindrà els aranzels en cas que no hi haja acord, Trump ha sigut taxatiu: “Sí, al cent per cent”.
El mandatari ha carregat contra els líders europeus que rebutgen els seus plans, que considera necessaris —segons ell— per a garantir la seguretat dels Estats Units davant amenaces externes. “Europa hauria de centrar-se en la guerra entre Rússia i Ucraïna”, ha afirmat.
En este context, Trump ha revelat el contingut d’una carta enviada al primer ministre noruec, Jonas Gahr Støre, en què assegura que ja no se sent “obligat a pensar només en la pau” després que no li hagen concedit el Premi Nobel. El president noruec ha recordat que la decisió depén exclusivament del Comité Nobel, un extrem que Trump ha rebutjat.
Brussel·les rebutja les amenaces
Des de Brussel·les, el comissari europeu d’Economia, Valdis Dombrovskis, ha qualificat d’“inacceptables” les amenaces dels Estats Units i ha advertit de l’impacte econòmic que tindria una escalada aranzelària tant per a Europa com per a l’economia nord-americana.
La Unió Europea no descarta cap resposta, inclosa l’activació de l’instrument anticoerció, mentre diversos estats membres reclamen una posició unida per a defensar la sobirania de Dinamarca i el respecte al dret internacional.
Els caps d’estat i de govern de la UE es reuniran este dijous a Brussel·les en una cimera extraordinària per a analitzar una resposta conjunta davant la crisi oberta per les aspiracions de Washington sobre Groenlàndia.
Merz diu que no vol aranzels recíprocs als EUA, però els imposarà si cal
El canceller alemany, Friedrich Merz, ha assegurat que no vol que la UE haja d’imposar aranzels recíprocs als Estats Units si Trump complix les seues amenaces, però ha garantit que Europa està preparada per a reaccionar si cal. Merz ha subratllat que els aranzels solen repercutir en els consumidors del país que els imposa, però que també afectarien negativament les economies europea i alemanya.
Ha afegit que la UE vol trobar una solució i que actuarà amb serenitat i responsabilitat, defensant una Europa unida i una OTAN forta. Tot i això, ha insistit que no tenen interés en una nova disputa comercial, però que estan en condicions de respondre.
El canceller s’ha mostrat optimista sobre la possibilitat d’arribar a un acord amb Washington, destacant que Trump sovint amenaça amb aranzels, però també negocia per allunyar-se’n.
La República Txeca dona suport a Trump en contra dels seus socis europeus
Per contra, el primer ministre txec, el populista Andrej Babis, ha considerat com a legítim el pla de Donald Trump d’annexionar-se l’illa danesa de Groenlàndia i no s’ha volgut sumar a les mostres de suport a Dinamarca de diversos països europeus.
“No puc expressar esta solidaritat. Per què hauria de fer-ho? El que diem és que dins de l’OTAN el líder és els EUA i que estos enfrontaments són contraproduents; hem d’arribar a un acord”, ha declarat Babis en roda de premsa, on ha afirmat que Washington ja va intentar comprar l’illa “en cinc ocasions”.
El cap de govern txec ha argumentat que la Casa Blanca pot ser fàcilment atacada per un míssil hipersònic rus del tipus Oréixnik. “El coet Oréixnik volaria des de Rússia fins a la Casa Blanca en 26 minuts i, al minut 11, passaria per Groenlàndia”, ha afegit. "Per tant, els arguments del president Trump sobre Rússia i la Xina són rellevants", ha conclòs.