Troben en una cova de Romania un bacteri congelat fa 5.000 anys resistent a una desena d'antibiòtics

Un equip d'investigació ha trobat soterrat entre el gel a la cova Scărișoara (Romania) un cep bacterià que, segons apunten els estudis preliminars, és resistent a una desena d'antibiòtics. Això, a pesar que fa 5.000 anys que estava congelat. L'han anomenat Psychrobacter SC65A.3 i en un article publicat este dimarts a la revista científica Frontiers in Microbiology es detallen les conclusions inicials entorn de la genètica del microorganisme.

Les descobridores indaguen en les amenaces i promeses que pot suposar esta troballa perquè, a pesar de la resistència que sembla que presenta cap als fàrmacs moderns, s'ha comprovat també que inhibix el creixement d'altres patògens, entre ells alguns dels més complicats de combatre. Això suposa una oportunitat per a estudiar com evoluciona i es propaga esta resistència, així com per a desenvolupar noves estratègies de cara a convertir-la en un potencial antibiòtic contra bacteris perillosos.

Si el desgel alliberara els microbis atrapats a la cova Scărișoara, els gens podrien propagar-se als bacteris moderns i això empitjoraria el problema mundial de la resistència als antibiòtics, segons assenyala la investigadora Cristina Purcarea —Institut de Biologia de Bucarest adscrit a l'Acadèmia Romanesa—, una de les firmants de l'article, en declaracions citades per l'agència EFE. Però, a més, destaca, els gens produïxen enzims i compostos antimicrobians "únics que podrien inspirar nous antibiòtics, enzims industrials i altres innovacions biotecnològiques".

Les coves de gel són un dels entorns que alberguen una gran varietat de microorganismes que representen una font de diversitat genètica encara no estudiada en profunditat. L'equip científic va perforar un nucli de gel de 25 metres en la zona de la cova coneguda com la Gran Sala, que representa una línia temporal de 13.000 anys, i van seqüenciar el genoma del cep trobat. SC65A.3 és del gènere Psychrobacter, bacteris adaptats a entorns freds, i algunes espècies poden causar infeccions en humans o animals.

Malgrat l'origen antic, el bacteri aïllat mostra resistència a múltiples antibiòtics moderns i porta més de cent gens relacionats amb la resistència, però també pot inhibir el creixement de diversos superbacteris resistents als antibiòtics i ha demostrat importants activitats enzimàtiques amb un gran potencial biotecnològic. La recerca ha provat la resistència a 28 antibiòtics de deu classes que s'utilitzen àmpliament en teràpies orals i injectables, com la rifampicina, la vancomicina i la ciprofloxacina. A més, és el primer soc de Psychrobacter en què s'ha identificat resistència a determinats antibiòtics, com el trimetoprim, la clindamicina i el metronidazole, usats per a infeccions urinàries, pulmonars, cutànies o sanguínies, i del sistema reproductiu.

El perfil de resistència del SC65A.3 suggerix que els socs capaços de sobreviure en entorns freds podrien actuar com a reservoris de gens de resistència, que són seqüències d'ADN específiques que els ajuden a sobreviure a l'exposició als medicaments, resumix la revista. En el genoma del Psychrobacter SC65A.3, les científiques han trobat quasi 600 gens amb funcions desconegudes, un fet que apunta a una font encara sense explotar per al descobriment de nous mecanismes biològics.

L'anàlisi del genoma també ha revelat onze gens que són potencialment capaços de matar o detindre el creixement d'altres bacteris, fongs i virus, una característica cada vegada més important davant de la resistència als antibiòtics. Tornar als genomes antics i descobrir-ne el potencial posa de manifest l'important paper que va exercir l'entorn natural en la propagació i l'evolució de la resistència als antibiòtics. "Estos bacteris antics són essencials per a la ciència i la medicina", assegura Purcarea, que, a més, subratlla que "és fonamental manipular-les amb cura i prendre mesures de seguretat al laboratori per a mitigar el risc d'una propagació incontrolada".