Revifen les expectatives de treva a Gaza

Fa un parell de dies semblava estancada, abocada al fracàs. Però hui l'esperança revifa. Hi ha partida per a una nova treva a la Franja de Gaza. L'alineament de condicions i particularment la postura dels Estats Units apunten cap a aquest camí. El secretari d'estat dels EUA, Antony Blinken, compartia aquest dijous la impressió que l'acord semblava "possible", perquè, malgrat el treball pendent, "les diferències" entre les parts s'estaven acurtant en les negociacions a Doha. Blinken feia aquestes declaracions després d'una reunió amb els homòlegs de l'Aràbia Saudí, Qatar, els Emirats Àrabs Units, Jordània i el responsable de l'Autoritat Nacional Palestina, en què també ha constatat avanços en el reconeixement de Riad a la integració de l'estat d'Israel en la regió.

En aquest moment ja havia transcendit el canvi més substancial de les últimes hores, és a dir, el fet que Washington, principal aliat diplomàtic i subministrador d'armes d'Israel, patrocinarà una petició d'alto el foc "immediat i sostingut" aquest mateix divendres a l'Assemblea de l'ONU. És la primera que presenta els EUA en les Nacions Unides després de tres vetos a les propostes d'altres països.

La condició per a la pausa militar és la mateixa que Israel reclama per a avançar en la treva: l'alliberament de tots els ostatges en mans de Hamàs. I exactament el mateix, deixar lliures els captius, ha reclamat la Unió Europa en la primera resolució conjunta aprovada pels Vint-i-set com a condició per a frenar l'operació militar israeliana. L'acord demana una “pausa humanitària immediata que conduïsca a un alto el foc sostenible”. Nomena l'alto el foc, però no el reivindica com a objectiu immediat.

Sembla que les discrepàncies entre l'administració de Joe Biden i el govern de Benjamin Netanyahu per l'estratègia militar han obert un clevill que dona una nova oportunitat perquè l'ajuda humanitària arribe a la població palestina en una crisi alimentària i sanitària sense precedents, tant per la guerra com per l'obstrucció israeliana a l'entrada d'aquesta ajuda. 24 hores després d'insistir en la necessitat d'un estat palestí independent com a garantia de seguretat al Pròxim Orient, Antony Blinken advertia que els EUA no podien permetre la mort de xiquets per desnutrició pels "nivells severs d'inseguretat alimentària" que experimenta "el 100% de la població a Gaza".

Un total de 150 presumptes milicians morts a l'Hospital Al-Shifa

Mentre la pausa es concreta o no, l'exèrcit d'Israel continua fent camí. Aquest divendres ha anunciat la mort de 150 presumptes milicians en l'operació que ha desplegat a principis de setmana a l'Hospital Al-Shifa, el principal recinte hospitalari de la ciutat de Gaza i tot el conjunt de l'enclavament.

L'amenaça de la incursió terrestre sobre Rafah, la ciutat de l'extrem sud que acull més d'un milió de desplaçats, continua, tot i la pressió internacional. Austràlia i el Regne Unit han emés una declaració conjunta instant Israel a no dur a terme la invasió anunciada perquè asseguren que tindria “conseqüències devastadores per a la població civil”.

L'exèrcit d'Israel ja ha matat més de 32.000 palestins —la majoria dones i xiquets— i n'ha ferit vora 70.000 en els cinc mesos d'ofensiva militar a la Franja de Gaza, que va iniciar en resposta a la massacre de Hamàs del 7 d'octubre en sol israelià, quan va matar 1.200 persones i va segrestar-ne 240, de les quals més de 130 continuen captives.