França estudia reconéixer drets jurídics dels amics per a equiparar-los al dels familiars
La proposta permetria a una persona de confiança acompanyar un amic a l'hospital, demanar permisos o rebre una herència. A Espanya, els poders notarials són l'alternativa més pròxima, però no donen drets laborals
Els vincles d'amistat podrien tindre reconeixement jurídic a França. La diputada Clémence Guetté ha presentat una proposta de llei perquè una persona puga designar un amic o amiga i concedir-li drets semblants als d'un familiar. La iniciativa permetria, entre altres coses, acompanyar-lo en consultes mèdiques, estar al seu costat durant un ingrés hospitalari o rebre una herència.
La proposta respon als canvis en els models de convivència, la mobilitat geogràfica i les noves formes de relacionar-se, que fan que moltes persones no tinguen familiars a prop en moments de necessitat. Una situació que també es dona a Espanya, on els drets vinculats a les cures i a l'acompanyament continuen lligats, principalment, als vincles familiars.
Algunes persones expliquen les dificultats que han trobat per a rebre el suport dels seus amics en situacions delicades. Una dona recorda que, durant un ingrés hospitalari, els seus amics no van poder entrar perquè no figuraven com a familiars. Una altra, d'origen estranger, reivindica la possibilitat de tindre algú de confiança que l'acompanye a les consultes mèdiques. Altres veuen amb bons ulls que un amic puga ajudar en els moments complicats de la vida.
A Espanya, una de les principals limitacions és que l'amistat no genera per si mateixa drets laborals per a cuidar o acompanyar una altra persona. La professora de Sociologia i Antropologia de la Universitat de València Sandra Obiols explica que no hi ha cap disposició que permeta a una persona demanar dies de permís per a cuidar un amic o acompanyar-lo a l'hospital.
L'alternativa jurídica més pròxima són els poders notarials. L'advocat especialista en herències i successions José Manuel Serrano explica que una persona pot concedir a una altra poders amplis per a gestionar el seu patrimoni o actuar en determinades situacions. Per a fer-ho, "només hem d'anar al notari, firmem els dos i ja està".
No obstant això, estos poders no comporten drets laborals ni permeten, per exemple, disposar de permisos específics per a cuidar un amic. Obiols planteja també les dificultats que tindria una persona que decidira deixar temporalment de treballar per a atendre algú amb qui manté un vincle d'amistat i després volguera reincorporar-se a la faena.
Les herències són un altre dels aspectes que cal tindre en compte. A Espanya, les possibilitats de designar lliurement altres hereus depenen de la situació familiar i, especialment, de si hi ha descendència. Serrano assenyala que, quan una persona no té fills, "la llibertat és absoluta", però advertix que el problema arriba amb els impostos, perquè les herències entre persones sense vincle familiar poden comportar una càrrega fiscal molt elevada.
El debat posa de manifest la distància entre els canvis en les formes de relacionar-se i una legislació que encara vincula bona part dels drets de cura, acompanyament i successió als models familiars tradicionals.
