La temperatura global en l'últim trienni ja supera el llindar d'1,5 °C, més d'una dècada abans del previst
Dades del programa Copernicus confirmen que el 2025 és el tercer més càlid de l'estadística i els experts avisen: "Cap país es deslliura del canvi climàtic"
Les últimes dades climàtiques extretes del programa Copernicus confirmen xifres preocupants. Ja se sabia que l'any 2025 ha sigut el tercer més càlid registrat mai, per darrere del 2023 i el 2024, però este dimecres s'ha evidenciat que, per primera vegada, les temperatures mundials dels últims tres anys superen de mitjana 1,5 °C en comparació amb els nivells preindustrials. Era el llindar màxim fixat en l'Acord de París del 2015 per a limitar el calfament global a llarg termini.
L'últim any va ser només 0,01 °C més fred que el 2023 i 0,13 °C més temperat que el 2024, que és l'exercici més càlid registrat a escala global des que hi ha registres. Així ho constata l'informe anual publicat este dimecres pel Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Termini Mitjà (CEPMPM), que gestiona els Servicis de Canvi Climàtic (C3S) i de Vigilància Atmosfèrica (CAMS) de Copernicus (C3S) per a la Comissió Europea. En concret, la temperatura mitjana mundial en 2025 ha sigut de 14,97 °C, vora mig grau per damunt de la mitjana del període de referència 1991-2020.
Encara que no és el més càlid de l'estadística, el 2025 sí que ha contribuït a apujar les temperatures globals dels últims tres anys (2023-2025), la mitjana de les quals se situa "més d'1,5 °C per damunt del nivell preindustrial (1850-1900)". Este escenari marca "la primera vegada que un període de tres anys supera el límit d'1,5 °C", recalca l'estudi. L'equip investigador atribuïx esta tònica principalment a l'acumulació de gasos d'efecte d'hivernacle en l'atmosfera i unes temperatures superficials de la mar excepcionalment alts en tot l'oceà, associades amb el fenomen de El Niño i altres factors de variabilitat oceànica, agreujats pel canvi climàtic. El cap d'Observació de la Terra en l'executiu comunitari, Mauro Facchini, ha sigut contundent: "Cap de nosaltres desitjava aconseguir esta fita".
El nivell actual de calfament global a llarg termini és vora 1,4 °C superior al nivell preindustrial, per la qual cosa el límit d'1,5 °C recollit a l'Acord de París "podria aconseguir-se a la fi d'esta dècada, més d'una dècada abans del que es preveu", segons el ritme d'escalfament actual.
Cap país escapa del canvi climàtic
"El món s'acosta ràpidament al límit de temperatura a llarg termini establit per l'Acord de París. Estem destinats a sobrepassar-ho. L'elecció que tenim ara és com gestionar millor eixe inevitable depassament i les conseqüències per a les societats i els sistemes naturals", ha indicat el director de Copernicus, Carlo Buontempo, que recorda que els últims onze anys han sigut els més càlids en cadena.
L'any passat, les temperatures mitjanes anuals van arribar a valors màxims a l'Antàrtida i assoliren els segons més alts a l'Àrtic. També es van observar temperatures anuals rècord en diverses altres regions, especialment al Pacífic nord-occidental i sud-occidental, l'Atlàntic nord-oriental, l'extrem oriental i nord-occidental d'Europa i a Àsia central.
La responsable estratègica per al clima de Copernicus, Samantha Burgess, ha sentenciat en la presentació de l'informe que "no hi ha cap país ni ciutat que s'haja deslliurat del canvi climàtic". De fet, al 2025, la meitat de la superfície terrestre mundial ha experimentat més dies que de costum amb un fort estrés tèrmic, definit com una sensació tèrmica de 32 °C o superior i reconegut per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) com la principal causa de morts relacionades amb el clima a escala mundial.
Les altes temperatures en àrees seques i ventoses també van contribuir a la propagació d'incendis forestals, que van produir contaminants atmosfèrics tòxics, com va ser el cas en parts d'Europa, inclosa Espanya, i Amèrica del Nord.
Amb tot, destaquen el CEPMPM i Copernicus, és possible que el 2026 estiga entre els cinc anys més càlids i que un altre fenomen com El Niño tinga lloc, és a dir, un esdeveniment climàtic en el qual les aigües de l'oceà Pacífic central i oriental patisquen un calfament anòmal i afecten les pautes meteorològiques al voltant del món. "És només qüestió de temps. El debat no és si ocorrerà, sinó quan, ja que podria ser a la fi d'enguany, l'any que ve o d'ací a dos anys", ha advertit Buontempo.
