Starmer resistix la rebel·lió interna i descarta dimitir malgrat la pressió de 86 diputats laboristes

El primer ministre britànic, Keir Starmer, resistix a la creixent rebel·lió interna dins del Partit Laborista i descarta dimitir malgrat que 86 diputats de la seua formació li reclamen la renúncia després de la desfeta electoral en els comicis locals i regionals de la setmana passada.

La crisi interna arriba després dels pitjors resultats laboristes en dècades, amb una important pèrdua de suport en favor de la ultradreta de Nigel Farage i també d'Els Verds. El laborisme va perdre més d’un miler de regidors i va retrocedir tant a Escòcia com a Gal·les.

“Sé que hi ha gent que dubta de mi i sé que he de demostrar que s’equivoquen”, ha afirmat Starmer, que assegura que no abandonarà el càrrec i aposta per acostar el Regne Unit a la Unió Europea per a intentar frenar la sagnia de vots i recuperar la confiança de l’electorat.

Dimissions i tensió a Downing Street

La situació al número 10 de Downing Street és de màxima tensió. Almenys dos ministres i quatre secretaris d’estat han dimitit en les últimes hores, mentre que una part del grup parlamentari laborista intenta forçar unes primàries.

La rebel·lió supera ja el 20% necessari perquè es puga activar un procés intern de successió, encara que els crítics no han aconseguit consensuar un candidat únic capaç d’aglutinar els suports necessaris.

Entre els possibles relleus es contemplen noms com el de l’exviceprimera ministra Angela Rayner, que ha admés que està preparada per a liderar el partit, o el de l’alcalde de Manchester, Andy Burnham.

Mentrestant, més de cent diputats laboristes han firmat una carta de suport a Starmer en què defenen que “no és moment de discutir el lideratge del partit” després del castic electoral.

El temor a repetir el caos dels conservadors

La crisi recorda la inestabilitat que van marcar els últims governs conservadors, amb cinc primers ministres en només sis anys. Starmer havia promés precisament posar fi a aquella etapa de divisions internes i canvis constants de lideratge.

Ara, però, el dirigent laborista afronta pressions tant de l’ala esquerra com de la dreta del partit. Alguns sectors li reprotxen haver trencat promeses electorals, mentre que altres consideren que no ha oferit un projecte polític prou atractiu.

La situació arriba, a més, poques hores abans del tradicional “discurs del rei”, quan Carles III llegirà davant del Parlament el programa legislatiu anual d’un govern cada vegada més dividit.