Sisé dia de protestes a Nicaragua contra el president Ortega

El president de Nicaragua, el sandinista Daniel Ortega, viu un moment molt difícil arran de les protestes ciutadanes que entren aquest dilluns, dia 23, en el sisé dia consecutiu. Fins ara, segons fonts no governamentals, les protestes han causat la mort de 27 persones, entre les quals hi ha un periodista, com a resultat de la intervenció de les forces de l'orde i de segons els opositors grups armats partidaris del president sandinista. L'executiu només en reconeix deu, de morts.

Els aldarulls començaren el dimecres 18 d'abril, i tenen com a desencadenant l'aprovació de pujades de les cotitzacions de la seguretat social tant per a patronal com per als treballadors. També es va fixar una aportació nova del 5% per als pensionistes.

La mesura es va retirar ahir, tal com havia anunciat personalment Daniel Ortega. Però aquesta marxa enrere no ha calmat la població, que continua les protestes. Unes protestes que han degenerat en actes de vandalisme i de saqueig.

Si inicialment el conflicte va esclatar per les pujades de la quota de la seguretat social, els dies següents s'han diversificat les raons que es donen per a continuar al carrer. Els manifestants protesten pel que consideren retallades de les llibertats públiques i frau electoral. Ortega està en el seu segon període en el poder. És president de Nicaragua des del 2007 i des d'aquest any ha guanyat totes les eleccions per majoria absoluta. El 2016 va obtindre vora el 67 per cent dels vots i te el 75 per cent dels diputats del Parlament.

Els detractors d'Ortega l'acusen d'haver transitat cap a una política autoritària. Fins i tot destacats companys de l'època revolucionària del final dels anys 70 fa temps que l'han abandonat. És el cas de Sergio Ramírez, que precisament rep aquest dilluns a Alcalá de Henares el premi Cervantes del 2017. Ramírez participà aquest diumenge en la concentració que es va convocar a la Puerta del Sol de Madrid en senyal de protesta per les polítiques d'Ortega.

Estudiants de la Universitat Politècnica de Nicaragua, a Managua, s'han constituït en la força capdavantera de les protestes. Ja no demanen només la retirada de les pujades de contribucions per a les pensions. Exigeixen la dimissió d'Ortega.

Els sectors socials que amb un altaveu més potent s'han manifestat contra les polítiques de Daniel Ortega han sigut la patronal Consell Superior de l'Empresa Privada (Cosep), i l'Església catòlica, mitjançant alguns dels seus bisbes.

Cinc dies de conflicte han posat de relleu una tensió latent a Nicaragua, sense que a hores d'ara siga fàcil saber quins interessos hi ha darrere del conflicte.

Aquests dies són molts els que recorden que durant la segona part de la dècada dels 80 els Estats Units promogueren l'acció paramilitar dels grups coneguts com la contra de contrarevolucionaris, que actuaren contra els sandinistes fins que Violeta Chamorro va derrotar electoralment Daniel Ortega.