Rússia vota sota la repressió i l'exclusió de candidatures
Les eleccions locals i regionals marcaran la tendència política del país i del futur del president Vladímir Putin.
A Rússia trien representants locals i regionals. Les eleccions arriben després de setmanes de repressió de les manifestacions de l’oposició. El resultat serà interpretat com un primer assalt per a la continuïtat, o no, de Vladímir Putin a la presidència russa.
En total són 5.000 eleccions locals i regionals. La ciutadania russa elegirà els seus representants en 16 governs regionals i els membres dels municipis de 13 regions.
L’oposició amb prou faenes ha pogut situar alguns candidats en les eleccions d'aquest diumenge, després de l’exclusió judicial de desenes de candidatures. Per això, els moviments contraris al president Vladímir Putin pretenen derrotar Rússia Unida, el seu partit, concentrant el vot el en candidatures alternatives, qualsevol que siga la seua orientació política.
Lyubov Sobol, activista i dirigent de la Fundació Anticorrupció russa, explica que "és possible aconseguir que els candidats de Rússia Unida no tinguen majoria d’escons en les cambres municipals i territorials". Uns candidats que, per cert, no es presenten sota la marca del partit de Putin, perquè tenen por que això els restaria vots.
El resultat de la votació serà llegit en clau de futur. El maig que ve Putin complirà vint anys al poder com a president, però amb un parèntesi de primer ministre. El 2021 hi ha eleccions parlamentàries.
La impossibilitat de sumar tres mandats consecutius la va salvar Putin el 2008 ocupant el càrrec de primer ministre del 2008 al 2012, any que recuperà la presidència. Aquella maniobra va provocar fortes protestes al carrer.
Moscou, on trien els 45 membres de la Duma local, és l’objectiu prioritari dels opositors. Durant tot l’estiu hi ha hagut manifestacions contra l’exclusió de candidats opositors. Prop de 2.700 persones han estat detingudes en una acció denunciada com la més forta onada de repressió des de les protestes contra Putin de fa huit anys. Molts dels detinguts ja han estat jutjats i alguns acumulen penes de fins a 5 anys de presó, i tot per la seua crítica política i per exercir el dret de manifestació.
Aquestes eleccions arriben el dia següent de l’intercanvi de presoners, 35 per cada part, entre Rússia i Ucraïna. Un intercanvi de presoners que el nou president ucraïnés, Volodymir Zelenski, ha presentat com un primer pas de la pau que va prometre en la seua campanya electoral. Els dos estats mantenen un conflicte bèl·lic al Donbass, a l'est d'Ucraïna, des de fa cinc anys. Es tracta de territoris amb bona part de la població favorable a la secessió i l’annexió a Rússia. Crimea, objecte de la mateixa tensió de sensibilitats nacionals, fou annexionada per Rússia el 2014. Allà, a Crimea, també trien aquest diumenge representants locals.
