Rússia exhibeix l'amenaça nuclear, mentre Zelenski reconeix xicotets avanços en una negociació "d'escàndol"
Moscou adverteix l'OTAN contra la possibilitat d'enviar tropes de pacificació a Ucraïna, com proposa Polònia, que ha expulsarà 45 diplomàtics russos sota l'acusació d'espionatge
Rússia ha recuperat l'amenaça atòmica en el conflicte d'Ucraïna. El recurs a les armes nuclears, que sobrevola des de l'inici del conflicte, l'ha verbalitzat com una possibilitat real, per primera vegada, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov.
"El nostre concepte de seguretat domèstica és públic. Es poden llegir totes les raons per les quals utilitzaríem armes nuclears. Si hi ha una amenaça existencial al nostre país, podem usar-les", ha dit Peskov en una entrevista a la cadena nord-americana CNN. La Casa Blanca monitora constantment l'escalada de la guerra a un conflicte nuclear, una perspectiva impensable fa mesos que ara com ara, segons el secretari general de les Nacions Unides, és de nou una possibilitat.
Qualsevol aproximació de l'OTAN a Ucraïna es considerarà una provocació per la part russa, que ha rebutjat la proposta de Polònia d'un eventual desplegament de forces de pacificació i ha advertit que això provocaria enfrontaments amb l'Aliança Atlàntica.
Polònia expulsa 45 diplomàtics russos per espionatge
El ministre d'Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, ha acusat el govern polonés d'albergar ambicions territorials a Ucraïna amb aquesta iniciativa. Polònia ha respost convocant l'ambaixador rus i anunciant l'expulsió de 45 persones "de cercles diplomàtics russos" sota l'acusació d'espiar per als serveis d'intel·ligència de Moscou.
A punt de complir-se el primer mes de la invasió russa, Ucraïna s'ha alçat entre nous bombardejos a ciutats com Lugansk (est) i Mariúpol (sud), i amb el coneixement de noves maniobres a Bielorússia, on l'exèrcit rus està acumulant efectius i material, segons el Ministeri de Defensa d'Ucraïna. Els Estats Units asseguren que la guerra ha entrat en una nova fase en què les tropes ucraïneses han passat de la defensa al contraatac.
Les parts estan pendents de la cimera extraordinària de l'OTAN de dijous, en què participarà directament el president dels EUA, Joe Biden. Allí intervindrà per videoconferència el president ucraïnés Volodímir Zelenski, qui ha denunciat el setge que pateix Mariúpol i els atacs russos en una ciutat on, diu, 100.000 persones estan vivint "en condicions inhumanes, en un bloqueig complet, sense aliments, ni aigua ni medicaments, sota constant bombardeig".
Xicotets avanços en les negociacions
En el videocomunicat Zelenski ha explicat que continuen "espentant Rússia cap a la pau". Les converses entre les parts continuen i, segons ha destacat, malgrat les dificultats, estan facilitant xicotets avanços. "És molt difícil. A vegades escandalós. Però pas a pas anem avançant", ha advertit. El president de França, Emmanuel Macron, que va parlar amb les parts per telèfon, diu que va demanar Putin "negociacions de bona fe".
En la part més bel·ligerant del seu discurs, Zelenski va assenyalar als pilots russos. "Matar civils és un crim i ho pagaran", va dir en referència als vora huitanta bombardejos que ahir es van registrar a Khàrkiv i que van deixar més de 600 cases destruïdes. L'últim balanç de la fiscalia de menors certifica que almenys 121 xiquets i xiquetes han perdut la vida des de la invasió russa i 167 hi han sigut ferits.
A Mariúpol, tot i el setge de les tropes invasores, el govern ucraïnés ha anunciat que ahir es va aconseguir traure de la ciutat més de 7.000 persones. Alhora, ha denunciat el segrest d'un comboi humanitari per part de Rússia, que ha fet presoners els conductors i el personal d'emergències ucraïnés. Mentrestant, el govern ucraïnés tracta de pactar amb l'exèrcit invasor nous corredors a Khàrkiv, Zaporíjia, Lugansk —on tres persones, dues d'elles menors, han mort en el bombardeig de la seua casa— i a Kíiv, on aquest dimecres expira el toc de queda que es va activar per l'atac a un centre comercial.
