La repressió a l’Iran deixa milers de morts en dos dies i eleva la tensió amb els Estats Units
El règim reconeix per primera vegada “diversos milers” de víctimes en les protestes, mentre que oenegés reclamen una sessió urgent de l’ONU per les violacions de drets humans
La repressió de les protestes a l’Iran hauria provocat la mort de fins a 16.500 persones en només dos dies, segons ha revelat The Sunday Times després de parlar amb fonts hospitalàries del país. Les mateixes fonts xifren en 330.000 els ferits, en una onada de violència que ha colpejat sobretot joves menors de 30 anys. La magnitud de la resposta policial i militar ha sigut reconeguda, per primera vegada, pel líder suprem iranià, Ali Khamenei, que admet la mort de “diversos milers de persones”, tot i que n’ha responsabilitzat directament els Estats Units.
En un discurs pronunciat a Teheran amb motiu de l’aniversari de l’elecció de Mahoma com a profeta de l’islam, Khamenei va acusar Washington de ser el causant de les víctimes i dels danys. Segons va afirmar, “considerem el president dels Estats Units culpable de les víctimes, els danys i les acusacions dirigides a la nació iraniana”, i va assegurar que les protestes “formen part d’un complot nord-americà” amb l’objectiu de “devorar l’Iran”.
La tensió diplomàtica ha anat a més este diumenge després que el govern iranià acusara els Estats Units d’elevar la tensió amb ingerències en els assumptes interns del país. El portaveu del Ministeri d’Exteriors, Ismail Baghaei, ha declarat en roda de premsa a Teheran que “la generació de tensions s’ha convertit en part de la conducta hostil dels Estats Units”, i ha afegit que “no és l’Iran qui interfereix en els assumptes interns del poble nord-americà, sinó els Estats Units els que continuen amb la seua política d’ingerència”. Baghaei també ha denunciat “actes criminals” contra ciutadans iranians, com la participació de Washington en els bombardejos sobre instal·lacions nuclears del país durant la guerra de dotze dies amb Israel el mes de juny.
Les declaracions arriben després que el president dels Estats Units, Donald Trump, afirmara en una entrevista que “és el moment de buscar un nou lideratge a l’Iran” que pose fi a quasi 37 anys de govern de Khamenei. Per al règim iranià, estes paraules confirmen la implicació nord-americana en les protestes.
Mentrestant, la comunitat internacional observa amb creixent preocupació la situació sobre el terreny. Quasi mig centenar d’organitzacions iranianes i internacionals, entre elles Amnistia Internacional i Human Rights Watch, han reclamat al Consell de Drets Humans de l’ONU que convoque una sessió especial sobre l’Iran. En un comunicat conjunt, denuncien una “escalada sense precedents d’assassinats massius de manifestants”, enmig d’un bloqueig continu d’internet imposat des del 8 de gener per a ocultar, segons les ONG, “greus violacions de drets humans i crims de dret internacional”.
Les organitzacions alerten que “no és possible determinar el nombre real de morts” a causa de “la magnitud de les massacres” i la manca d’informació independent. Les protestes, que van començar a finals de desembre a Teheran arran de la caiguda del rial, es van estendre ràpidament per tot el país amb demandes contra la situació econòmica i, posteriorment, contra la mateixa República Islàmica. El moment més crític es va viure el dijous 8 i el divendres 9 de gener, amb manifestacions massives pràcticament a tot l’Iran, que han desembocat en una de les crisis més greus del règim en dècades.
