Renzi dimiteix com a líder del Partit Democràtic italià
El partit governant obté menys del 20% dels vots i no buscarà acords amb les formacions de centredreta i el Moviment Cinc Estreles.
Davant d´aquesta composició polièdrica dels conservadors, qui ha intentat col·locar-se al mig del tauler polític ha sigut l´M5E. Els seus dirigents, exultants pels resultats, ja han manifestat que, per a intentar formar govern, totes les forces polítiques hauran de parlar amb ells, encara que, al llarg de la campanya electoral, van assegurar que no farien aliances amb ningú per a governar. La fragmentació del vot deixa oberta qualsevol possibilitat de pacte. Fins i tot, com apunten alguns analistes, podria arribar-se a un pacte entre la Lliga Nord i l´M5E que no es veuria amb bons ulls a Brussel·les. El president Mattarella començarà les consultes a partir del dia 23. Fins a eixe moment, estudiarà les decisions dels partits i les possibles aliances. Dos dies després de dur a terme les consultes amb els grups parlamentaris, encomanarà a un, si és possible, la formació de govern. Les rondes negociadores, segons apunta tota la premsa italiana, podrien ser molt llargues i extenuants.
Per a formar govern, cap formació ha arribat al 40% dels vots, el llistó legal que permetria governar directament la República d´Itàlia. Però si hi haguera un temps de bloqueig, el president Mattarella podria proposar una figura central, un home bo de guant blanc, que podria ser Paolo Gentiloni, membre del Partit Democràtic de Renzi i president del Consell de Ministres de la República, perquè tinga un govern temporal de tècnics amb el mandat de reformar la llei electoral i dirigir-se a unes noves eleccions generals. Donades les circumstàncies actuals, esta seria l´opció més realista, i no seria la primera vegada que passa a Itàlia. Però, en aquest cas, hi hauria una important novetat: l´M5E i la Lliga ara tindrien molt més de pes polític en el Parlament per a impedir que es redacte una reforma electoral o una nova normativa a la carta dels vells partits tradicionals. Ara, uns i altres tindrien la paraula en el futur de totes les reformes polítiques parlamentàries o presidencials.
A pesar que han augmentat el nombre de vots, els partits d´ultradreta no han aconseguit arribar finalment al Parlament, ja que no han assolit el 3% dels vots.
