La Unió Europea investigarà si Israel compleix els drets humans segons el seu acord d'associació

La Comissió Europea investigarà si Israel compleix les seues obligacions amb els drets humans en el marc de l'acord d'associació entre la Unió Europea, després de la petició formulada en este sentit per una "forta majoria" d'estats membres.

“Hi ha una forta majoria a favor de revisar l'article 2 del nostre acord d'associació amb Israel, així que posarem en marxa este exercici i, mentrestant, correspon a Israel desbloquejar l'ajuda humanitària” a Gaza, segons ha anunciat este dimarts la cap de la diplomàcia comunitària, Kaja Kallas, en una roda de premsa posterior al Consell de Ministres d'Exteriors de la UE. “Salvar vides ha de ser la nostra màxima prioritat”, ha asseverat, al mateix temps que ha assegurat que “la pressió és necessària per a canviar la situació”.

La idea d'esta avaluació ha guanyat suports en el Consell i, segons fonts diplomàtiques, fins a 17 dels 27 estats membres han donat suport a la iniciativa. Entre ells Espanya, França, Polònia o Àustria, mentre que l'han rebutjada Alemanya o Itàlia.

Espanya, Irlanda, Eslovènia i Luxemburg han fet un escrit a Kallas per a demanar la revisió d'este article i prendre mesures. També els Països Baixos havien remés una carta per a revisar eixe punt de l'acord d'associació, relatiu al compliment dels drets humans.

Ara, la Comissió iniciarà eixa revisió, que podria portar-lo a proposar mesures com, per exemple, la suspensió de diferents àmbits de l'acord, en funció del procediment de votació en cada àrea. D'esta manera, la suspensió d'algunes parts de l'acord es podria dur a terme per majoria qualificada i no per unanimitat.

Kallas també ha confirmat que només un país (Hongria, segons altres fonts diplomàtiques) ha bloquejat noves sancions contra colons israelians.

El Regne Unit suspén negociacions amb Israel sobre un acord comercial per l'ofensiva a Gaza

Esta mateixa vesprada, el ministre britànic d'Afers Estrangers, David Lammy, ha anunciat este dimarts la suspensió formal de les negociacions amb Israel per a un nou acord comercial bilateral, en protesta per la intensificació de l'ofensiva militar israeliana a la Franja de Gaza. En una declaració a la Cambra dels Comuns, el cap de la diplomàcia britànica ha explicat que el pas "ha sigut necessari per les accions del govern de Netanyahu".

Simultàniament, el Ministeri d'Afers Estrangers ha emés un comunicat en el qual informa que el secretari d'Estat britànic per a Orient Mitjà, Hamish Falconer, convocarà este dimarts l'ambaixadora d'Israel a Londres, Tzipi Hotovely, per l'expansió de les operacions militars a Gaza. Falconer exposarà a la diplomàtica israeliana l'oposició del govern britànic a l'escalada "desproporcionada" de l'activitat militar a la Franja i emfatitzarà que el bloqueig d'onze setmanes a l'entrada d'ajuda a Gaza ha sigut "cruel i indefensable".

Demanen detindre l'expansió dels assentaments a Cisjordània

El secretari d'Estat per a Orient Mitjà també ha instat Israel a detindre l'expansió dels assentaments i la violència dels colons a Cisjordània.

Entre les mesures que dilluns va anunciar el Regne Unit s'inclou un paquet de sancions a dos organitzacions, dos assentaments il·legals i tres persones que, segons el Ministeri, han "secundat, incitat i promogut la violència" exercida pels colons israelians contra les comunitats palestines a Cisjordània.

Entre els individus sancionats pel Regne Unit hi ha la destacada activista d'extrema dreta i exalcaldessa de l'assentament il·legal de Kedumim (Cisjordània), Daniela Weiss, considerada una de les principals figures del moviment de colons israelians.

El govern britànic també ha amonestat Nachala, l'organització fundada per Weiss, al costat de la promotora immobiliària Libi Construction and Infraestructure i el seu propietari, Harel Libi, per la prestació de suport logístic i financer per a l'establiment dels assentaments il·legals a Cisjordània que han causat el desplaçament forçat de palestins en els territoris ocupats.

La llista la completen Zohar Sabah, que dirigeix una granja il·legal a Cisjordània, així com dos granges més: Coco's Farm i Neria's Farm. Estes persones i entitats estaran subjectes a restriccions financeres, prohibició de viatjar i inhabilitació de directius, i se sumaran a díhuit persones i empreses més sancionades abans en relació amb la violència contra les comunitats palestines a Cisjordània.

Estes mesures s'executen després d'una declaració conjunta que dilluns van emetre els líders del Regne Unit, França i el Canadà en la qual van prometre prendre "accions concretes" si Israel no cessava l'ofensiva militar a Gaza i alçava les restriccions a l'ajuda humanitària.

Uns 14.000 nadons moriran a Gaza si no arriben subministraments, adverteix l'ONU

Uns 14.000 xiquets de bolquers moriran en la Franja de Gaza en les pròximes 48 hores si no entren subministraments d'ajuda en l'enclavament palestí, segons ha alertat este dimarts el sotssecretari general de l'ONU per a Assumptes Humanitaris, Tom Fletcher.

En unes declaracions al programa Today de Ràdio 4 de l'emissora pública BBC, el funcionari ha dit que l'ONU ha arribat a este càlcul perquè té "equips forts sobre el terreny" i ha afegit que és necessari "inundar la Franja de Gaza amb ajuda humanitària".

El total de persones mortes des que Israel començara l'ofensiva bèl·lica contra Gaza l'octubre del 2023 supera els 53.475, la majoria dones i xiquets, i hi ha prop de 121.400 ferits, molts amb amputacions i lesions per a tota la vida.