La primera joia decorada d'Euràsia: un penjoll d'ivori de mamut amb 41.500 anys
La peça, que van trobar el 2010 en una cova de Polònia, té més de cinquanta perforacions parcials i és l'adorn més antic fabricat mai per l'espècie humana
Fa vora 42.000 anys que els primers Homo sapiens que van colonitzar l'Europa central i occidental començaren a manipular ullals de mamut per a fabricar adorns decoratius que es penjaven al coll. Naixien així les primeres joies, freqüentment embellides amb motius geomètrics. La majoria s'han trobat en excavacions molt antigues i és difícil ubicar-les cronològicament en la història amb exactitud. Ara, un equip d'investigació liderat per l'Institut Max Planck d'Alemanya ha demostrat que un penjoll d'ivori de mamut decorat amb forats i elaborat fa 41.500 anys —durant el paleolític superior primerenc— és l'exemple més antic conegut de joieria ornamentada realitzada per l'espècie humana a Euràsia.
La peça la va trobar l'any 2010 un grup d'arqueòlegs a la cova de Stajnia, a Polònia, al costat d'un punxó fet d'os de cavall. Ambdós objectes, fabricats per l'Homo sapiens, són la primera prova coneguda de la decoració de joies a Euràsia i de l'aparició del comportament simbòlic en l'evolució humana. La decoració del penjoll incloïa patrons de més de cinquanta marques de perforació en una corba irregular i dos forats complets, segons la recerca de l'Institut Max Planck, que s'ha publicat aquest dijous en la revista Science Reports.
El patró de clevills, similar al de les joies posteriors trobades a Europa, podria representar comptes de caça (un sistema de comptatge matemàtic) o anotacions lunars corresponents al cicle de la lluna o el sol. "Aquesta peça de joieria mostra la gran creativitat i l'extraordinària habilitat manual dels membres del grup d'Homo sapiens que va ocupar el jaciment", destaca la coautora de l'estudi Wioletta Nowaczewska, de la Universitat de Wroclaw (Polònia).
El gruix de la placa és d'uns 3,7 mil·límetres, cosa que demostra "una sorprenent precisió en el tallat de les perforacions i els dos forats per a portar-la", agrega l'experta.
L'equip considera que el penjoll va poder trencar-se durant una expedició de caça a l'altiplà de Cracòvia-Czestochowa i va quedar abandonat a la cova. La datació, que s'ha pogut determinar amb precisió gràcies als avanços metodològics més recents del radiocarboni, el situa fa 41.500 anys, quan es van produir les primeres dispersions d'Homo sapiens per Europa.
