Primera condemna sota la nova llei de seguretat de Hong Kong per vestir una samarreta "sediciosa"

Un jove hongkongués s'ha convertit en la primera persona condemnada sota la controvertida llei de seguretat nacional després de declarar-se culpable de sedició per portar una samarreta amb un eslògan de protesta. Chu Kai-pong, de 27 anys, s'enfronta a una pena màxima de set anys de presó, que podria estendre's a deu en cas de demostrar-se "connivència amb forces estrangeres".

Va ser arrestat el 12 de juny mentre portava una samarreta amb el missatge "Alliberar Hong Kong, la revolució del nostre temps" i una màscara que exhibia l'acrònim FDNOL, que al·ludeix a l'eslògan "cinc demandes, ni una menys". La policia hongkonguesa va al·legar que estes frases podien "incitar a l'odi, el menyspreu o la desafecció contra el sistema fonamental de l'Estat establit per la Constitució de la República Popular de la Xina".

Durant l'audiència en el Tribunal de magistrats de West Kowloon, Chu va admetre que va vestir la samarreta per a recordar les multitudinàries protestes del 2019 i buscar l'empatia del públic. Per la qual cosa es va declarar culpable d'"un acte amb intenció sediciosa" en virtut de l'Ordenança de Salvaguarda de la Seguretat Nacional, coneguda col·loquialment com a article 23.

No obstant això, la seua defensa va argumentar que no hi havia proves que les accions de Chu incitaren uns altres durant el breu temps que va portar la peça de roba. I encara que va acceptar que la presó era l'única opció, va expressar la seua esperança que se li concedira la màxima rebaixa d'un terç de la condemna per admetre la seua culpabilitat. El magistrat en cap Victor So ha ajornat la lectura de la sentència fins dijous.

La nova legislació busca limitar les veus dissidents

Les protestes antigovernamentals van començar el juny del 2019 en resposta a un projecte de llei d'extradició que ha sigut arxivat des de llavors. Amb el temps, les manifestacions es van intensificar, a vegades amb actes de dissidència violenta contra la policia, enmig de sol·licituds de democràcia i indignació per la intervenció de Pequín.

Així doncs, el judici de Chu marca una fita significativa en l'aplicació de la nova legislació local, que busca limitar les veus dissidents a la regió, la qual cosa ha intensificat la polèmica sobre els drets civils en l'excolònia britànica.

En l'article 23 figuren una sèrie de crims que podrien implicar una pena màxima de cadena perpètua, entre estos, traïció, insurrecció, incitació a un membre de les forces armades xineses a amotinar-se, així com connivència amb forces externes per a danyar o afeblir infraestructures públiques amb la finalitat de posar en perill la seguretat nacional.

La reforma ha generat una intensa controvèrsia i ha sigut objecte de crítiques per part de governs democràtics i organitzacions de drets humans, que preveuen el començament d'una "nova era d'autoritarisme" que podria soscavar el principi d'"un país, dos sistemes" que ha sigut fonamental per a l'autonomia i l'estatus especial de la ciutat.