La COP31, preparada per a una sessió de clausura amb vista a aprovar un acord cada vegada més incert
El finançament per a l'adaptació climàtica en benefici dels països en desenvolupament és un dels punts que pot frustrar l'entesa
La Cimera del Clima de Antalya (COP31) ha convocat per a este diumenge una sessió plenària de clausura després que la presidència turcoaustraliana publicara un nou esborrany esta matinada enmig del malestar de la Unió Europea (UE).
La sessió, oficialment convocada per a les 10:00 hora local, es retardarà fins a una hora encara per determinar, la qual cosa farà d'esta COP una de les més llargues, perquè la data oficial de clausura era divendres i el retard ja supera les trenta hores.
El finançament per a l'adaptació climàtica en benefici dels països en desenvolupament, que hauria de ser assumida en bona part pel bloc comunitari, és un dels punts que pot frustrar un acord consensuat, una posició que rarament s'ha vist en les més de trenta edicions de les Cimeres del Clima.
En el seu capítol financer, el text presentat per la copresidència de Turquia i Austràlia intenta equilibrar les exigències del bloc dels països en desenvolupament —que demanaven garanties sòlides de fons públics— amb la negativa de les economies industrialitzades a assumir nous compromisos quantitatius.
Moltes de les economies europees patixen greus crisis financeres i estimen que no tenen marge per a ajudes climàtiques, sobretot després de les crisis energètiques per la invasió russa d'Ucraïna i el conflicte a Orient Mitjà. L'esborrany difós esta matinada busca agradar a les parts més reticents: l'europea i la dels petroestats i països especialment emissors com l'Índia.
Encara que manté fora una menció directa als combustibles fòssils, els incorpora de manera implícita en citar el Consens d'Unió dels Emirats Àrabs de la COP28, i elimina les xifres concretes per a la captura i emmagatzematge de carboni (CCUS), una tècnica dissenyada per a reduir artificialment la contaminació.
El nou text fa l'ullet a la UE i a diversos països llatinoamericans, en recolzar explícitament l'autoritat científica del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) i instar-la a aclarir el calendari del seu seté informe d'avaluació, un dels temes més controvertits d'esta conferència de l'ONU.
Així mateix, el document conserva l'objectiu d'elevar la quota de l'electricitat en el consum final mundial fins al 35% el 2035, (la iniciativa 35x35 que ha sigut el lema d'esta cimera per part de la presidència), però suprimix la menció directa a triplicar les renovables i duplicar l'eficiència energètica en eixe apartat, un apartat que demandava la UE.