El president Noboa i la correista González, a segona volta en les presidencials de l'Equador
L'aspirant oficialista i la candidata esquerrana empaten després d'una ronda molt ajustada i tornaran a mesurar-se en les urnes el 13 d'abril
Els comicis presidencials de l'Equador es resoldran en una segona volta el diumenge 13 d'abril, que enfrontarà, de nou, el president actual i candidat a la reelecció, Daniel Noboa, i l'aspirant successora de l'expresident Rafael Correa, Luisa González. Ambdós ja protagonitzaren el balotatge de les eleccions extraordinàries celebrades al país sud-americà el 2023.
Este diumenge, Noboa i González han concentrat el 88,27% dels vots vàlids, un fet que constata la polarització que ha marcat este procés pràcticament des del principi. De fet, la campanya electoral ja va girar sempre entorn d'ells tot i haver-hi altres catorze candidats en la carrera. Amb un avanç del 83,75% en l'escrutini, el candidat del moviment dretà Acció Democràtica Nacional (ADN) s'ha emportat el 44,63% dels suports, mentre que la correista de Revolució Ciutadana (RC) n'ha obtingut el 43,81%. Si bé un sondeig a peu d'urna projectava una possible victòria de Noboa en primera volta, este escenari es va diluir ràpidament quan els primers resultats mostraren que es quedava per davall de la barrera requerida del 50% dels vots.
En tercer lloc, figura l'aspirant esquerrà del moviment indígena Leonidas Hissa (Pachakutik) amb el 4,92% dels vots, seguit de l'activista ambiental Andrea González Náder (Societat Patriòtica) amb un 2,71%. Els altres dotze candidats no arriben ni tan sols a l'1% de vots cadascun.
Una polarització forta
Estos resultats dibuixen novament una polarització a l'Equador amb el president Noboa instal·lat com a principal punta de llança de l'anticorreisme enfront del llegat progressista de l'expresident Correa, que compta encara amb una base fidel de votants i que ara ha aconseguit concentrar electors descontents amb el mandatari actual.
En la segona volta del 2023, Noboa ja es va imposar a González, quan va donar la sorpresa després de proclamar-se vencedor de la contesa per a completar el mandat 2021-2025 que no va culminar el president Guillermo Lasso després d'eixir anticipadament del poder. Per a González, els resultats obtinguts en estes eleccions són els millors del correisme sense Correa com a candidat, ja que està refugiat a Bèlgica després d'haver sigut inhabilitat políticament i condemnat el 2020 a huit anys de presó per corrupció en el cas del finançament irregular de l'aleshores moviment oficialista Aliança País. El moviment RC venia de registrar en les primeres voltes de les tres últimes eleccions un 39,96% amb Lenín Moreno en 2017, un 32,72% amb Andrés Arauz el 2021 i un 33,61% amb González el 2023.
González: "Una gran victòria"
Després de quedar patent que Noboa s'ha quedat lluny de guanyar en primera volta, González ha considerat estos resultats com una "gran victòria". "Som els grans vencedors. Ens enfrontem contra un "candidat-president que ha usat els béns de l'Estat per a fer campanya electoral", ha criticat l'hereva de Correa. González es refereix al fet que el president equatorià ha fet campanya sense demanar llicència del càrrec i delegar-lo a la vicepresidenta Verónica Abad, amb qui està enfrontat, sinó en una vicepresidenta interina que ell va nomenar per decret, en contra del que dictava el Tribunal Constitucional.
Mentrestant, en un hotel de la zona financera de Quito, ADN havia preparat una gran celebració que s'ha suspés en absolut silenci. Ningú del moviment oficialista ha eixit a parlar per a comentar els resultats, quan a l'inici s'esperava l'aparició del president.
Un parlament dividit
Si bé els resultats per a l'Assemblea Nacional encara són incipients, tot fa pensar que el poder legislatiu també quedarà partit en dos, amb un gran bloc per a ADN i un altre per al correisme que encarna RC. I de cara a la segona volta, serà clau el suport que puguen rebre d'altres líders que han obtingut votacions minoritàries, especialment el candidat esquerrà del moviment indígena Leonidas Hissa, al qual González ja ha cridat a la unitat.
La jornada electoral s'ha saldat amb una participació superior al 83% i s'ha celebrat amb fortes mesures de seguretat, amb un gran desplegament de policies i militars, a causa del "conflicte armat intern" que des de fa més d'un any Noboa va declarar per a lluitar contra el crim organitzat i l'escalada de violència i inseguretat al país.
