El president de Mali dimiteix després d’un colp d’estat i una profunda crisi de seguretat
De moment, els militars amotinats no han emés cap declaració d’intencions ni cap comunicat per a explicar quins són els seus objectius.
El president de Mali, Ibrahim Boubacar Keita, ha dissolt el parlament hores després que un grup de soldats amotinats el detingueren a punta de pistola, desestabilitzant un país que ja afronta l’amenaça jihadista i una profunda crisi contestada per la població amb protestes massives.
Amb aspecte de cansament i mascareta quirúrgica, Keita ha dimitit aquest dimarts en una breu gravació emesa per la televisió estatal després que les tropes l’arrestaren juntament amb el primer ministre Boubou Cisse i altres alts oficials. “Si certs elements de les nostres forces armades volen que això s’acabe a través de la seua intervenció, realment tinc elecció?”, ha dit des d’una base militar a Kati, als afores de la capital, Bamako. “No desitge que es vesse més sang per a mantindre’m en el poder”, ha expressat.
De moment, els colpistes no han emés cap declaració d’intencions ni cap comunicat per a explicar quins són els seus objectius. Tampoc han designat un líder que assumisca el govern de l’estat en aquest moment crític, encara que s’espera que ho facen durant les pròximes hores.
Mali ha patit mesos de protestes contra la suposada corrupció i l’agreujament de la seguretat en aquest país de l’Àfrica occidental, on actuen els militants islamistes i hi ha hagut crides perquè Keita dimitisca. La coalició M5-RFP, que estava darrere de les protestes, ha donat suport a l’acció i el seu portaveu Nouhoum Togo ha dit a Reuters que no era “un cop militar, sinó una insurrecció popular”. Centenars de manifestants s’han acostat a la plaça central de Bamako per a donar suport a l’assalt mentre circulaven en vehicles militars i disparaven rodes de focs de celebració.
El 2012 un motí a la mateixa base de Kati va provocar un colp militar que va enderrocar el govern del llavors president Amadou Toumani Toure i va accelerar la caiguda del nord de Mali en mans dels jihadistes. L’any següent van intervenir les forces franceses, però la cèl·lula radical es va reagrupar i va ampliar la seua influència a la veïna Burkina Faso i el Níger, on han atacat soldats, civils i turistes occidentals.
Condemna internacional
França i altres potències internacionals, a més de la Unió Africana, han denunciat el colp, preocupats perquè la caiguda de Keita desestabilitze encara més l’antiga colònia francesa i tota la regió del Sahel a l’Àfrica Occidental. “Condemne enèrgicament l’arrest del president Ibrahim Boubacar Keita, del primer ministre i d’altres membres del govern malià i en demane l’alliberament immediat”, ha dit el president de la Unió Africana, Moussa Faki Mahamat, a través de Twitter.
La Comunitat Econòmica d’Estats de l’Àfrica Occidental també ha condemnat “el derrocament per part de soldats del govern elegit democràticament”. En un comunicat, ha ordenat el tancament de les fronteres amb Mali i la suspensió de tots els fluxos financers amb els seus quinze estats membres.
Concessions a l’oposició
Al juliol almenys catorze persones van morir en les manifestacions que va organitzar una coalició d’opositors polítics a Keita, líders religiosos i activistes de la societat civil. Keita esperava que les concessions als opositors i les recomanacions d’una delegació mediadora ajudaren a disminuir la insatisfacció, però els líders de la protesta han rebutjat les propostes d’adhesió al govern.
