El plàstic no es degrada mai, ascendeix per la cadena alimentària
Es fragmenta amb el temps en trossos cada vegada més xicotets i els peixos se’l mengen.
Les més de huit milions de tones de plàstic que cada any es llancen als oceans són una amenaça per al medi marí, perquè maten les balenes, tortugues i aus marines. Però, a més, el plàstic avança per la cadena alimentària i els experts afirmen que “ja estan en la nostra taula”.
Aquest és el missatge que ha llançat aquest dimecres la conferència "Micro 2018", que per segon any ha reunit a Lanzarote els principals grups científics del món involucrats en aquesta matèria, per iniciativa del grup Marine Sciences for Society, la Unesco i universitats com les de Cornell (EUA), Plymouth (Regne Unit), Versalles (França), Siena (Itàlia) o Las Palmas de Gran Canaria.
Els experts que participen en aquest congrés prenen com a referència Lanzarote, reconeguda com a Reserva de la Biosfera fa 25 anys. El motiu és que aquesta illa alça la veu amb aquest problema des de fa una dècada, des que platges com Famara i altres cales de la seua costa nord van començar a omplir-se de plàstics arrossegats pel corrent de Canàries des de múltiples punts de l'Atlàntic."Van aparéixer milers de fragments xicotets de colors a la platja que quedaven fins i tot bonics, però era totalment artificial. Què eren? D'on arribaven? Què suposaven? Huit anys després sabem que és plàstic que està entrant en la cadena tròfica", ha apuntat un dels coordinadors de la reunió i representant de Lanzarote en el Consell de Gestors de les Reserves de la Biosfera, Aquilino Miguélez.
Un tap d'una botella tarda 250 anys a degradar-se, les palletes de refresc resistiran en el mar 350 anys, les cordes de pesca aguantaran 450 anys i el quitrà contaminarà el mitjà durant 1.300 anys. En els últims anys, segons s’ha exposat a la conferència, el plàstic que contamina tots els oceans, sense excepció, es fragmenta amb el temps en milers de trossos susceptibles que els peixos se'ls mengen i, fins i tot, en partícules tan minúscules que són ingerides pel plàncton. A partir d’ahí, van ascendint per la cadena alimentària fins a arribar a la taula de qualsevol llar.
La investigadora del Laboratori d'Ecologia Cívica de la Universitat de Cornell, a Nova York, Bethany Jorgensen, ha sigut una de les coordinadores científiques de la conferència que ha denunciat l'extrema contaminació dels oceans: "No podem permetre'ns seguir sense fer res, hem arribat a un nivell de contaminació que necessitem actuar ja", ha resumit per a Efe.
"Mengem plàstic i en bevem també", ha afirmat Jorgensen, "està en els peixos, en les clòtxines, en el marisc, però també trobem microplàstics i microfibres en els sistemes d'aigua, tant en l'aigua de l'aixeta com en l'embotellada. Fins i tot en la cervesa hem trobat microplàstics".
La científica ha lamentat que “fins i tot en la hipòtesi que la humanitat parara de produir plàstic de la nit al dia, l'enorme quantitat que acumulen ja els oceans ens va acompanyar durant segles”.
La major part del plàstic no es degrada mai, per la qual cosa Bethany Jorgensen afirma que és urgent prendre mesures: "La primera: prohibir o restringir els plàstics d'un sol ús", però també exigir a tota la cadena industrial, des del fabricant fins a la planta de reciclatge, que informen regularment i amb detall de les xifres de plàstic que mouen, perquè els científics estan segurs que tenen entre mans un problema "infravalorat".
