Passejar per l'arena com un gladiador: així serà la reconstrucció del Colosseu de Roma
El terra serà sotmés a tot un procés de reconstrucció, amb rigorosa cura històrica, per recuperar l'aspecte original l'any 2023
“Per fi. Un pas més avant cap a la reconstrucció de l’arena”. Són paraules de Dario Franceschini, el ministre de Cultura d’Itàlia. Després de molts anys d’estudis, el Colosseu de Roma tornarà a l’esplendor dels anys 70 de la nostra era. El terra de l'originalment conegut com a Amfiteatre Flavi serà sotmés a tot un procés de reconstrucció, amb rigorosa cura històrica, per recuperar l'aspecte original l'any 2023.
Per al ministre, aquesta reforma és el seu projecte més ambiciós, que “ajudarà a la conservació i a la tutela de les estructures arqueològiques, recuperant per a l’imaginari col·lectiu de tota la societat aquell Colosseu original, restituint-lo també a la seua naturalesa de complexa màquina escènica”.
Franceschini valora positivament l’èxit del procés de licitació, que ha gestionat el mateix Parco Colosseo amb Invitalia, l'Agència Nacional d'Atracció d'Inversions i Desenvolupament Empresarial, propietat del Ministeri d'Economia del país. Encara que el projecte no és nou, ja que el ministre tracta d’impulsar-lo des de l’any 2014, el procés d’adjudicació ha avançat prou ràpid. La convocatòria es va publicar al desembre de 2020 i ha quedat adjudicada finalment al projecte presentat per Milan Ingegneria, que serà responsable del disseny i la construcció del nou terra de l'Amfiteatre Flavi.
La idea original va ser de l'arqueòleg Daniele Manacorda, que va plantejar en primer lloc recobrir el terra amb arena per ajudar a una millor recreació de les lluites de gladiadors i bèsties del segle I. Al setembre de 2015, el govern italià va incloure el Colosseu entre els grans projectes de patrimoni cultural, amb un préstec de 18,5 milions d'euros, però la colossal estructura ha hagut d’esperar cinc llargs anys fins que els experts van definir quin era el millor mètode per a fer la intervenció, cosa que ha donat lloc al concurs conclòs recentment.
Un projecte innovador i sostenible
L’aspecte final que haurà de presentar està arreplegat en el document d'orientació de disseny (DIP) que han elaborat arquitectes, arqueòlegs, restauradors i estructuralistes del parc arqueològic del Colosseu. La idea és que la nova superfície siga lleugera, reversible i sostenible. De fet, per a poder elaborar el projecte guanyador, el dissenyador va treballar directament sobre la mateixa base del DIP, amb un model elaborat d'acord amb el Codi de Contractes, ja que l’empresa volia ser plenament conscient del que requereix l'administració per a aconseguir els objectius marcats en les bases.
El projecte emprarà tècniques constructives innovadores, amb l’ús de materials adequats i metodologies d'anàlisis depurades, que permetrà garantir la seguretat i funcionalitat de l’espai sense afectar la imatge original del monument. També pretén recuperar el funcionament com una complexa màquina escènica i enfortir les estructures subterrànies.
Segons informa el Ministeri de Cultura, la coberta de la superfície será de fusta d’Accoya, obtinguda amb un procés particular que augmenta la resistència i durabilitat: una elecció sostenible que evita la mort d'espècies valuoses. A més, algunes parts del terra les construiran amb panells mòbils, que, gràcies a la rotació i la translació, garantiran la flexibilitat i permetran obrir les estructures subterrànies per a la il·luminació natural. També disposarà de 24 unitats de ventilació mecànica distribuïdes al llarg del perímetre, que controlaran la temperatura i la humitat de les sales subterrànies: en només 30 minuts es garantirà l'intercanvi complet de tot el volum d'aire.
Aixi mateix, el pla reduirà la càrrega d'aigua amb un sistema d'arreplega i recuperació d'aigua de pluja que alimentarà els banys públics del monument. La intervenció permetrà restaurar la lectura integral del monument i permetrà al públic comprendre íntegrament l'ús i funció d'aquesta icona del món antic, també a través de celebracions culturals del més alt nivell, segons el Ministeri.
Un monument amb segles d’història
El Colosseu va ser un capritx de Vespasià, de la dinastia Flàvia, que el va construir damunt del lloc que ocupava la Domus Aurea, el palau de Neró. El seu fill Titus el va inaugurar anys després, amb uns jocs que van durar 100 dies. El seu germà Domicià li va afegir la part superior i els passadissos que hui dia estan visibles, però que van estar davall de l’arena.
Les graderies van albergar durant quasi 500 anys al voltant de 50.000 espectadors, que acudien per a veure les lluites de gladiadors i bèsties salvatges, així com altres espectacles. Al llarg dels segles, s'ha emprat com a refugi i fortalesa. Reconvertit més tard en santuari cristià en honor als màrtirs dels primers anys del cristianisme, va ser testimoni d’alguns dels fets més emblemàtics de la història. Encara que amb el pas del temps l'estructura ha patit molts danys, hui dia es considera una de les joies de la Roma imperial i de l'arquitectura romana.
