El Parlament Europeu demana la retirada d’armes a l'Aràbia Saudita en la Setmana del Desarmament

Acaba la Setmana pel Desarmament de l’ONU, unes jornades marcades per la resposta internacional a l'assassinat del periodista Jamal Khashoggi en l'Aràbia Saudita. De fet, el passat 25 d’octubre, el Parlament Europeu va sol·licitar l’embargament d’armes a l'Aràbia Saudita per la mort del reporter i pels crims de guerra comesos per la Coalició Saudita al Iemen, on la guerra civil entre l'Iran i l'Aràbia Saudita ha suposat un increment del negoci d’armes. “Els bombardejos aeris indiscriminats i desproporcionats, han matat i ferit civils i han destruït desenes de cases, escoles, hospitals, mercats i mesquites”, ha declarat la directora de l’Oficina d’Amnistia Internacional a la UE, Covadonga de la Campa.

Segons registra el balanç d’Amnistia Internacional sobre el comerç d’armes, entre 2011 i 2016, Aràbia Saudita va duplicar les importacions d’armes convencionals.

Al món circulen més de 650 milions d’armes diàriament

El volum d’armament de circula arreu del món diàriament ronda els 650 milions d’armes i “cada any es fabriquen 8 milions més i 16.000 milions de bales”, segons dades d'Amnistia Internacional. A més, la despesa anual en armament és de vora 1,5 bilions d’euros, el que suposa el cost de més de 200 € per persona.

“La finalitat primordial d’aquest comerç ha de ser protegir la població i els governs són els únics responsables de garantir-la” a través de la concessió o denegació de llicències i de la prohibició de desenvolupar certs tipus d’armaments que no estan regulats. No obstant això, “no tota la activitat comercial està ben documentada” ni tampoc es té en compte “el risc que el material venut es puga utilitzar per a actes que vulneren els drets humans”, assegura Amnistia Internacional.

Estats Units, pioner en l’exportació d’armes

Els Estats Units se situa al capdavant del comerç d’armes juntament amb la Xina, França, el Regne Unit i Rússia, ja que exporten més del 70% d’armes a nivell global. Són diversos els representats polítics d’aquests països que han fet declaracions respecte a la circulació i possessió d’armes. Les recents declaracions del president dels Estats Units, Donald Trump, respecte al tiroteig de la sinagoga de Pittsburgh confirmen que aposta per la tinença d'armes. “Si hagueren tingut alguna protecció dins del temple, hauria sigut molt diferent”, assegura el polític nord-americà.

A Espanya, entre 2015 i 2017, es va exportar material armamentístic per valor de 932 milions d’euros. Les actes de reunions de l’òrgan interministerial que decideix la venda d’armes són secretes. Amnistia Internacional assegura que és molt complicat “saber si el govern espanyol ha optat per suspendre futures transferències d’armes a l'Aràbia Saudita” o si pel contrari “seguirà sent còmplice de les atrocitats al Iemen”.

Tractat sobre el Comerç d’Armes

A principis dels anys 90, Amnistia Internacional junt amb altres ONG iniciaren una campanya a favor del Tractat Internacional sobre el Comerç d’Armes (TCA), que finalment va entrar en vigor l’any 2014 després de moltes campanyes, assemblees i votacions.

Aquest pacte regula el comerç internacional d’armes convencionals, des d'armes menudes (revòlvers, pistoles, escopetes...) fins a carretes de combat, aeronaus i bucs de guerra.

Amnistia Internacional assegura que el TCA ofereix normes bàsiques per al comerç d’armes però que ara falta “garantir que s’apliquen de forma estricta” perquè, tot i que hi ha països que inclouen la TCA en la seua legislació, no prenen mesures polítiques i econòmiques contra el gegant saudita degut als llaços econòmics derivats de les exportacions de petroli i de les inversions internacionals.