El cònsol honorari d'Ucraïna demana "sancions valencianes" per a "desputinitzar" la Comunitat Valenciana

Sorolls d'explosions i sirenes en la nit. Famílies trencades, homes que han canviat l'oficina pel front i empunyen per primera vegada les armes; menuts a fosques en refugis que abandonen a risc de perdre la vida per a tindre un te calent per a combatre l'hivern ucraïnés... Són les escenes quotidianes que estan traslladant les famílies i amistats de Pablo Gil, cònsol honorari d'Ucraïna a la Comunitat Valenciana i Sergiy Nizhelovskiy, un ucraïnés que viu des de fa dues dècades en terres valencianes. Situacions extremes que han compartit en Les notícies del matí per a denunciar la invasió de Rússia i alertar de les seues conseqüències, no només entre la població civil.

El cònsol honorari, Pablo Gil, insta a la societat a posicionar-se contra el conflicte i fugir de l'equidistància. Per això ha reclamat a la Generalitat "sancions valencianes" per a "desputinitzar" la Comunitat Valenciana, perquè cap empresa o perrsona traga benefici de les relacions amb l'actual règim de Rússia. Gil ha demanat la dimissió seu homòleg rus en terres valencianes, per les manifestacions que ha fet justificant l'agressió de Rússia: "Fer apologia de Putin frega el delicte d'odi, perquè té les mans tancades de sang (...) El cònsol rus ací és un un càrrec honorari, com jo. No té l'obligació de ser-ho, ni representar un país que posa en risc l'orde mundial. No se m'ocorre cap raó per què hi continue.".

Nizhelovskiy i Gil celebren l'onada de solidaritat ciutadana que s'ha activat a la Comunitat Valenciana. Aquest dijous el cònsol honorari tancava amb el Consell els detalls del dispositiu que centralitzarà la logística i els enviaments des de Fira València i la Ciutat de la Llum. "La gent que vulga ajudar que parlen amb les associacions del barri i els ajuntaments. Ells tenen la llista del que fa falta i els punts de recollida", assenyala Gil. Una desena d'autobusos en diferents iniciatives han viatjat a Ucraïna per a tornar amb persones refugiades. Els detalls sobre l'acolliment s'estan ultimant aquests dies amb la Generalitat mentre el govern espanyol concreta les quotes per cada autonomia, amb recursos públics i de les ONG.

La gent que vulga ajudar, que es pose en contacte amb les associacions dels barris i els ajuntaments, que tenen la llista de necessitats

A les comarques del sud, en què hi ha una gran comunitat ucraïnesa, hi ha constància de l'arribada ja de mig centenar de persones, la gran majoria de les quals s'han proveït d'allotjament amb recursos propis. No obstant això, i la tipologia mitjana de refugiat ucraïnés —amb estalvis i un cert poder adquisitiu—, Gil anticipa que caldrà assegurar habitatges per a moltes de les persones que s'espera que vinguen els pròxims dies. Un sostre, però també ajuda psicològica, una altra de les necessitats que s'ha tractat amb la Generalitat, perquè "la gent s'enfonsa en arribar per l'estrés posttraumàtic".

Descarta Nizhelovskiy tensions amb la voluminosa comunitat russa que també resideix a la província d'Alacant i recorda que molts ja participaren en les concentracions de diumenge, si bé els insta a una major implicació, per la condició de "pobles germans". Afig Pablo Gil que una part dels russos i russes que s'han traslladat a la Comunitat Valenciana ho han fet, precisament, fugint dels abusos i la falta de llibertat del règim de Moscou.

És una lluita per la llibertat, i ja veurem qui són els següents si cau Ucraïna Pablo Gil - Cònsol honorari d'Ucraïna a la Comunitat Valenciana

"És la primera vegada que una nació nuclear envaeix i s'annexiona en pla medieval un territori veí (...). És una lluita per la llibertat, i ja veurem qui són els següents si cau Ucraïna", adverteix el cònsol honorari, Pablo Gil. Sent que el país es troba en una situació impossible, atrapat en una lluita desigual i en unes negociacions tramposes, que compliquen premisses falses, com les acusacions de nazificació d'un territori que presideix un jueu: "Els plantejaments són marcians. Però més enllà dels corredors humanitaris, què es pot negociar amb Putin? Que es quede mig país? Allò que ja s'ha annexionat l'ONU diu que és il·legal (...) Han llançat acusacions de genocidi per a justificar envair un país i segrestar-lo".

"Si intervé l'OTAN no n'hi haurà més guerres perquè s'acabarà la humanitat", lamenta Gil, que de moment descarta cap participació de l'Aliança Atlàntica. L'alternativa són les armes europees que equipen la resistència ucraïnesa i les milícies internacionals de voluntaris que viatgen al país per a defendre'l contra un dels exèrcits més poderosos del món. "Rep cada dia telefonades d'espanyols que es presenten voluntaris per a lluitar. I això ací, perquè els allistaments a l'est d'Europa són molt superiors (...) N'isqueren 100.000 persones i hi entraren 100.000 a lluitar", apunta.

Critica Gil "la hipocresia" dels que critiquen l'entrega d'armes europees en la seua aposta per una solució estrictament pacífica [en referència a les observacions d'alguns càrrecs d'Unides Podem]. "Els demanen que es rendisquen o no els donen armes, quan enfront tenen un règim que deté homosexuals o no respecta la llibertat d'expressió d'aquestes persones fan aquestes declaracions (...) Jo soc del NO a la guerra, per descomptat, però això és una invasió, d'un poderós exèrcit, d'una dictadura de facto atacant una nació democràtica que vol mirar cap al futur".

Ucraïna té un fort sentiment nacional, la gent vol lluitar fins a les últimes forces perquè no es veuen russos ni com Bielorússia (...) De debò hem de tornar a viure com fa trenta anys?

Sergiy Nizhelovskiy creu que la guerra ha unit encara més el poble ucraïnés, tot i les diferències que magnifica el Kremlin, segons denuncia, per a justificar l'alliberament de les zones russoparlants. "Quan es parla d'un sector prorús no és veritat. Hi ha una part de la població que parla en rus, però això no vol dir que se senten russos i de fet estan plantant una resistència feroç a localitats com Mariúpol i Odessa", assenyala el consol honorari. "Un país existeix si la gent el defén (...) Ucraïna té un fort sentiment nacional, la gent vol lluitar fins a les últimes forces i fins a l'últim dia perquè no es veuen russos. No es veuen com Bielorússia, que és una dictadura controlada per Moscou. Parlem d'una societat molt moderna, acostumada a viure en llibertat que diu... De debò hem de tornar a viure com fa trenta anys?"