Onada de dimissions entre els alcaldes francesos per desgast

Les traves burocràtiques, les retallades pressupostàries i la major exigència de la població han provocat la dimissió creixent de molts alcaldes francesos, una situació inèdita que s'ha accelerat des que va arribar al poder el president, Emmanuel Macron, el maig de 2017.

Des de les últimes eleccions municipals, amb quatre dels sis anys de mandat ja complits, han dimitit a França 1.021 alcaldes, quasi el doble que entre 2008 i 2012, període en què en van dimitir 535. Les xifres oficials del Repertori Nacional de Càrrecs Electes, difoses pel diari Le Figaro, detallen que la situació afecta especialment al nord i a l'est del país, sobretot en municipis de menys de 2.000 habitants, on es concentren 887 d'aquestes dimissions.

"Les condicions per a exercir, sobretot en el món rural, empitjoren cada any", ha explicat el president de l'Associació d'Alcaldes Rurals de França, Vanik Berberian.

Segons Berberian, el desgast es deu a la disminució dels mitjans financers, a una normativa inadequada i al contacte directe amb uns ciutadans cada vegada més exigents amb el compliment de les promeses electorals. En el passat, alguns alcaldes decidien no presentar-se de nou després d'acabar "farts", però, en la seua opinió, la diferència ara és la quantitat d'abandons que es produeixen abans d'arribar a la meta.

"Des de fa anys, les lleis votades han tingut l'objectiu de reforçar la dimensió urbana en detriment dels espais rurals. I no és únicament una problemàtica francesa, es dóna en altres països d'Europa", ha manifestat el president de l'associació d'alcaldes.

D'altra banda, una de les últimes mesures que ha incrementat les tensions ha sigut la supressió progressiva de l'anomenada taxa de vivenda, un impost que paguen els que ocupen un habitatge, siguen propietaris o inquilins, ja que als consistoris els suposa deixar d'ingressar uns 8.500 milions d'euros.

Aquestes 1.021 dimissions representen únicament el 2,8% dels municipis del país, segons el rotatiu francés, però per a Luc Rouban, expert del centre d'estudis polítics de la Universitat Sciences Po, il·lustren una crisi entre l'estat i les autoritats locals.

"Políticament i sociològicament, hi ha una vertadera fractura", explica el sociòleg, per a qui els alcaldes són "l'últim escaló de la democràcia representativa", però que disposen de molt poc de marge de decisió i que es queixen de ser simples executors del que es decidix a París.

Així mateix, Rouban considera que seria necessària una "nova fórmula de descentralització" per a dotar-los de més poders. Per la seua banda, els alcaldes reclamen que se'ls deixe gestionar  amb major llibertat.