Noves restes proven que la Gran Muralla xinesa és tres segles més antiga del que es pensava

La Gran Muralla xinesa és més vella del que es creia. El descobriment d'unes ruïnes a la província xinesa de Shandong, a l'est del país, ha revolucionat les teories sobre l'origen d'esta macrofortificació fronterera i situa l'inici de la construcció uns 300 anys abans del que es pensava fins ara. Segons les noves excavacions, els trams més antics s'erigiren entre finals de la dinastia Zhou (1046-771 aC) i inicis del període de primavera i tardor (770-476 aC).

La troballa va eixir a la llum en un jaciment entre finals de maig i desembre del 2024 en una àrea de 1.100 metres quadrats del poble de Guangli on també es recuperaren artefactes, ossos d'animals i restes de plantes, segons arreplega este dilluns el diari Global Times. L'espai soterrat forma part de la Gran Muralla Qi, que s'estén al llarg de 641 quilòmetres i és considerat el més llarg i antic dels trams del cèlebre monument.

Segons l'expert de l'Institut d'Antiguitats i Arqueologia de Shandong i cap de l'excavació, Zhang Su, l'edat de les muralles es divideix en una fase primerenca i una altra de tardana. Les primerenques es remuntarien a la dinastia Zhou, la tercera en la història tradicional xinesa, i la major part de les tardanes al període dels estats combatents (475-221 aC), que va portar a la unificació del territori en mans de la dinastia Qin. "Este descobriment avança la data de construcció de la Gran Muralla i la situa com el tram més antic conegut en tota la Xina", ha indicat per la seua banda al rotatiu Liu Zheng, membre de la Societat Xinesa d'Antiguitats, per a qui la nova informació "marca una fita" en la recerca sobre el monument més famós del país asiàtic.

A més dels murs, durant l'excavació es van trobar dos residències del període Zhou que mostren els fonaments quadrats amb cantonades arredonides característics dels habitatges semisoterranis d'aquella dinastia i que suggereixen que abans de la Gran Muralla va haver-hi un xicotet assentament en este enclavament. Una altra de les troballes, a un quilòmetre i mig al nord de la Gran Muralla, va ser la "ciutat" de Pingyin, un assentament del qual existeixen registres en textos històrics. "La proximitat de Pingyin a la Muralla indica que no sols servia com a mecanisme de defensa, sinó que també jugava un paper estratègic per a controlar rutes de transport crucials", ha agregat Zhang.

La Gran Muralla, patrimoni mundial de la Unesco des del 1987, està formada pel que en origen eren nombrosos trams inconnexos construïts pels xicotets estats per a defendre's de les invasions provinents del nord. Va ser l'autoproclamat primer emperador de la Xina, Qin Shi (221-210 aC), qui va decidir unir-los, connectant un tram de milers de quilòmetres que van impedir les hordes mongoles d'arquers a cavall un accés fàcil a l'imperi. Hui en dia, la construcció s'estén al llarg de més de 20.000 quilòmetres que abasten quinze regions d'àmbit provincial, entre elles Pequín, les províncies del nord de Hebei i Mongòlia Interior i les de Gansu i Xinjiang al nord-oest.