'Nomadland' triomfa en els Oscars de la pandèmia
La pel·lícula Nomadland es va coronar com a guanyadora de l'atípica edició dels Oscars d'enguany, marcada per la pandèmia. Aquesta poètica reflexió sobre la crisi del capitalisme es va emportar el premi de millor pel·lícula i, a més, la seua directora, la xinesa Chloé Zhao, va fer història en convertir-se en la segona dona que va aconseguir l'estatueta de millor direcció. L'actriu Frances McDorman va aportar el tercer Oscar a aquest drama en la categoria de millor actriu principal. Cap a Espanya se'n vindrà l'Oscar pel millor maquillatge, que ha dirigit Sergio López-Rivera en La madre del blues.
Per a McDormand, és la seua tercera estatueta com a millor actriu després de Fargo (1996) i Tres anuncios a las afueras (2017). Fins ara, només llegendes com Meryl Streep, Ingrid Bergman (tres Oscars cadascuna) i Katherine Hepburn (quatre premis en total) havien aconseguit un palmarés semblant. McDormand no sols va triomfar com a millor actriu, que era un dels guardons més incerts de la nit, sinó que també es va emportar la distinció de millor pel·lícula per Nomadland com a productora de la cinta.
"Aquest Oscar és per a tots el que han tingut la fe i el coratge d'aferrar-se a la bondat en si mateixa i en els altres"
"Sempre he trobat bondat en la gent que he conegut, en cada lloc a què he anat en el món", va assegurar Chloé Zhao. "Així que açò és per a tots el que han tingut la fe i el coratge d'aferrar-se a la bondat en si mateixa i en els altres", va afegir.
Semblava que el desaparegut Chadwick Boseman anava a tindre un comiat solemne en els Oscar amb un premi pòstum al millor actor principal per La mare del blues, però finalment Anthony Hopkins va acabar guanyant aquest guardó pel seu retrat de la demència en El pare. Hopkins, que no va participar en la gala, va aconseguir així el seu segon Oscar després d'El silenci dels corders (1991) i es va convertir, amb 83 anys, en l'actor de més edat a ser reconegut per l'Acadèmia de Hollywood.
El poder de l'experiència també es va deixar notar en l'Oscar a la millor actriu de repartiment, que va ser per a Yuh-jung Youn, per Minari: Històra de la meva família, mentre que Daniel Kaluuya es va coronar com a millor actor de repartiment per Judas y el mesías negro.
La representació espanyola
L'espanyol Sergio López-Rivera va aconseguir l'Oscar a millor maquillatge i perruqueria per La madre del blues i el millor so va ser per a Sound of metall. L'altra opció espanyola, la dels millors efectes visuals, als quals aspirava Santiago Colomo per El magnífico Iván, al remat no va aconseguir cap estatueta. En aquesta categoria se la va endur Tenet. En l'apartat de millor fotografia, l'Oscar va recaure en Erik Messerschmidt per Mank. La madre del blues, per la seua banda, ha obtingut el premi al millor vestuari.
El moment més emotiu
El director Thomas Vinterberg va regalar a Dinamarca l'Oscar a la millor cinta internacional amb Otra ronda. El seu discurs va ser un dels més emotius de la nit en recordar la seua filla Anada, que va morir en un accident dies abans de començar el rodatge d'aquesta pel·lícula, que anava a suposar el seu debut com a actriu. "Anada, aquest és un miracle que acaba de succeir i tu eres part d'aquest miracle", va dir Vinterberg entre llàgrimes.
D'altra banda, Soul va obtindre l'Oscar a la millor pel·lícula d'animació, mentre que Lo que el pulpo me enseñó va obtindre el guardó al millor llargmetratge documental. Dos completos desconocidos va ser el millor curt de ficció i Si me pasa algo, os quiero va guanyar en la modalitat de millor curt d'animació. En les cintes curtes documentals va destacar Colette.
L'òpera prima d'Emerald Fennell, Una joven prometedora, es va emportar l'Oscar a millor guió original, mentre que Florian Zeller va aconseguir el guardó de millor guió adaptat amb el seu debut en la gran pantalla, El pare.
En clau musical, l'Acadèmia de Hollywood va considerar que Soul presentava la millor banda sonora i el tema Fight for You, que s'escolta en la producció Judas y el mesías negro, la millor cançó.
Guardons molt repartits
La d'aquesta matinada ha sigut una vetlada d'alegries per a quasi tots els aspirants, ja que darrere del triplet de Nomadland es van situar sis pel·lícules amb dos premis cadascuna: El pare, La madre del blues, Judas y el mesías negro, Soul, Sound of metal i Mank.
En canvi, el gran fracàs de la nit va ser per a Aaron Sorkin. La seua reivindicativa pel·lícula El juicio de los 7 de Chicago es va presentar en la cerimònia amb sis candidatures i al final se'n va anar amb les mans buides.
