Nagasaki advertix del risc creixent de guerra nuclear en el 80 aniversari de la bomba atòmica
La ciutat japonesa, que va patir el bombardeig el 1945 amb 40.000 persones mortes, insta el món a abolir estes armes
Nagasaki ha advertit este dissabte del risc creixent d’una guerra nuclear i ha instat la comunitat internacional a avançar en el desarmament atòmic perquè esta siga “l’última ciutat en la història que patisca un bombardeig nuclear”. Ho ha fet en la cerimònia pel 80 aniversari de l’atac executat pels Estats Units el 9 d’agost del 1945, tres dies després del primer bombardeig nuclear sobre Hiroshima.
L’acte s’ha celebrat al parc de la Pau de Nagasaki, a pocs metres de l’hipocentre de l’explosió, amb la participació d’autoritats nipones, supervivents hibakusha (així es coneixen les persones supervivents al bombardeig) i representants de 94 països i regions. A les 11:02 hores —hora exacta de la detonació del dispositiu de plutoni— s’ha guardat un minut de silenci.
En la seua declaració per la pau, l’alcalde Shiro Suzuki, descendent de supervivents, ha alertat que “esta crisi existencial que travessa la humanitat és un risc imminent per a cadascun de nosaltres” i ha denunciat un món atrapat en “un cercle viciós de confrontació i fragmentació”. Ha instat els líders mundials a acordar un pla concret per abolir les armes nuclears i ha subratllat la tasca de conscienciació global de l’organització Nihon Hidankyo, guardonada l’any passat amb el Premi Nobel de la Pau. “Als hibakusha no els queda molt de temps —ha advertit—, per això Nagasaki es compromet a seguir propagant el missatge per aconseguir que siga l’última ciutat a patir un bombardeig atòmic”.
El primer ministre japonés, Shigeru Ishiba, ha assenyalat la “divisió global creixent” i la “situació de seguretat més greu” huit dècades després de l’atac. “El Japó, com a única nació que ha patit bombardejos nuclears, està decidit a mantindre els tres principis no nuclears i a liderar els esforços per un món lliure d’armes atòmiques”, ha afirmat, tot prometent “iniciatives realistes i pràctiques” en eixa direcció.
El testimoni de Hiroshi Nishioka, que tenia tretze anys quan la bomba va esclatar, ha colpit el públic. “De sobte, una llum taronja ho va inundar tot; vaig caure a terra i vaig sentir com queien damunt meu els cossos dels companys de classe. Els seus cossos em van protegir de la pluja de vidres trencats i van quedar tots coberts de sang”, ha recordat. En mirar per la finestra, va vore “una gran columna de foc” on abans hi havia la ciutat, seguida d’un cel enfosquit “com un eclipsi solar” per una gegantina nuvolada de fum i cendra. “Mai s’han de tornar a utilitzar les bombes atòmiques, perquè si això passa serà la fi del món”, ha advertit.
Durant la cerimònia, s’han afegit al registre oficial els noms dels últims morts entre els hibakusha, que ja suma 198.785 víctimes. Yuriko Nakao, de 93 anys, ha sigut l’encarregada de dipositar la llista en l’urna. “El 9 d’agost és també l’aniversari de la mort de ma mare. Ho recordaré durant la meua participació en la cerimònia”, havia declarat en la vespra a la cadena pública NHK. Nakao va perdre la mare, embarassada, a causa de l’explosió, que va causar la mort instantània d’unes 40.000 persones, a les quals se sumaren desenes de milers més pels efectes de la radiació a finals d’aquell any.
L’any passat la commemoració va batre rècord de participació amb cent països i regions, però va estar marcada per la polèmica decisió de no convidar Israel pel conflicte a Gaza, cosa que va provocar el boicot dels ambaixadors dels Estats Units i altres membres del G7. Enguany, l’Ajuntament ha optat per un enfocament més inclusiu i ha enviat invitacions a totes les nacions amb representació diplomàtica al Japó.
A més de les víctimes de Nagasaki, unes 70.000 persones van morir el 6 d’agost del 1945 a Hiroshima. Es calcula que, sumant les morts posteriors per les seqüeles, la xifra total ascendix hui a 400.000.
