Mor als cent anys Henry Kissinger, figura principal de la política exterior dels EUA en el segle XX
L'exsecretari d'Estat dels Estats Units, jueu i nascut a Alemanya, va fugir dels nazis el 1938. Va guanyar el Premi Nobel de la Pau per les negociacions per a acabar amb la guerra del Vietnam
L'exsecretari d'Estat estatunidenc Henry Kissinger ha mort aquesta passada nit als cent anys a casa, a Connecticut. Kissinger va ser una de les figures clau de la política exterior dels Estats Units en la segona meitat del segle XX i va aconseguir ampliar la influència dels EUA al món.
La seua empresa de consultoria ha confirmat la defunció, encara que no ha oferit detalls sobre la causa de la mort. "Serà soterrat en una cerimònia familiar privada. Més tard, hi haurà una cerimònia commemorativa a Nova York", ha dit Kissinger Associates en un comunicat.
Li sobreviuen la dona, Nancy Maginnes Kissinger, dos fills del primer matrimoni i cinc nets. Els familiars han proposat en el comunicat que, en lloc de flors, la gent envie donacions a l'hospital per a animals Animal Medical Center, a Nova York.
El llegendari i controvertit diplomàtic s'havia mantingut actiu fins al final, malgrat l'avançada edat. Al juliol va visitar la Xina, amb cent anys ja complits, per a reunir-se amb el mandatari del país, Xi Jinping, i funcionaris d'alt rang.
També ha sigut freqüent veure les seues opinions en els mitjans sobre assumptes d'actualitat com la guerra a Ucraïna o els riscos de la intel·ligència artificial.
Kissinger va nàixer el 27 de maig del 1923 a Fürth (Alemanya) en el si d'una família jueva que va arribar a Nova York per a fugir del nazisme quan encara era un adolescent, el 1938.
Va ser secretari d'Estat amb dos presidents i va rebre el Premi Nobel de la Pau al costat de l'homòleg vietnamita Le Duc Thuo per les negociacions secretes per a acabar amb la guerra del Vietnam. A més, va normalitzar les relacions diplomàtiques entre els Estats Units i la Xina durant la presidència de Richard Nixon (1969-1974).
No obstant això, també serà recordat pel suport a dictadures com la de l'Argentina entre el 1976 i el 1983 i els últims anys del règim de Francisco Franco a Espanya, el paper que va tindre en l'operació Còndor per a reprimir opositors llatinoamericans d'esquerra o el suport al colp d'estat contra Salvador Allende a Xile el 1973.
Era, fins al moment, l'única persona en la història dels Estats Units que ha ocupat, alhora, el càrrec de secretari d'Estat i assessor de Seguretat Nacional.
