'Meraxes gigas': el nou dinosaure gegant amb nom de 'Joc de Trons'

Braços diminuts, quatre tones de pes i gran carnívor. Encara que puga recordar al famós tiranosaure, es tracta d'una nova espècie de dinosaure descoberta recentment a l'Argentina: el Meraxes gigas. Als fans de Joc de Trons no se'ls escaparà que agafa el nom d'un dels dragons de la casa Targaryen, una manera de fer l'ullet a la saga de novel·les Cançó de gel i foc, en què s'inspira la popular sèrie televisiva.

Fins ara només se n'ha aconseguit identificar un exemplar, però molt complet i en molt bon estat de conservació, segons explica a Efe Juan Ignacio Canale, del Museu Municipal Ernesto Bachmann, a Villa El Chocón (municipi de la Patagònia argentina) i líder de l'equip responsable de la troballa. El descobriment va tindre lloc l'any 2012 prop d'aquesta localitat, en un lloc anomenat Cañadón de las Campanas, on ja havien aparegut altres restes de dinosaures.

Segons detalla un article publicat a Current Biology, se n'ha recuperat el crani quasi complet, encara que sense mandíbules; diverses vèrtebres, entre les quals quinze articulades de la cua; els dos malucs; la cintura pectoral i la pelviana, així com els braços i les potes quasi completes.

Aquests fòssils, localitzats a la Patagònia argentina, dibuixen l'aspecte del Meraxes gigas, un dinosaure del grup dels carcarodontosàurids que mesurava uns onze metres de llarg, pesava més de quatre tones, amb dents esmolades i arpes poderoses. Les restes corresponen a un exemplar d'uns 45 anys, amb un crani de quasi 1,30 metres de llarg decorat amb crestes, solcs, protuberàncies i xicotetes banyes, pròpies d'un adult. Un gran carnívor en la cúspide de la cadena tròfica, com el descriu el paleontòleg del Consell Nacional d'Investigacions Científiques i Tècniques de l'Argentina.

L'espècie Meraxes gigas va desaparéixer fa uns 85 milions d'anys, a la fi del cretaci superior, quan es va produir un "xicotet esdeveniment d'extinció no massiva" que també va acabar amb altres dinosaures. "Possiblement per un canvi climàtic, encara que no n'estem segurs", apunta Canale.

Encara que tenia uns braços desproporcionadament curts, com el tiranosaure, "no hi ha una relació pròxima de parentiu". De fet, el dinosaure argentí es va extingir vint milions d'anys abans que l'altre es convertira en espècie i estan molt allunyats en l'arbre evolutiu.

No obstant això, l'investigador veu "cridaner" que tiranosàurids, carcarodontosàurids i abelisàurids desenvoluparen, de manera independent, una evolució que tendia a volums corporals molt grans, "en alguns casos gegantescos", braços molt curts i caps proporcionalment molt grans.

Hi ha dubtes sobre la funcionalitat d'aquelles extremitats superiors tan menudes. Les veus expertes descarten la depredació, que es realitzava amb el poderós cap en aquesta espècie. Hi ha qui suggereix, subratlla Canale, que l'ús podria haver estat relacionat amb comportaments reproductius, com ara sostindre's sobre la femella durant l'aparellament, o amb la necessitat d'un suport per a alçar-se.

El paleontòleg imagina que el Meraxes gigas podia haver sigut tan fer com es creu que va poder ser el Tyrannosaurus rex. El depredador "top del seu moment", però també "un carronyer si es presentava l'oportunitat". També considera que el Meraxes gigas pot fer-se un lloc en l'imaginari col·lectiu, com ja el té el tiranosaure.