Mariúpol, objectiu de Putin, va ser conquerida fa huitanta anys per un nazi soterrat a Dénia
Gerhard Bremer va viure durant quinze anys a la capital de la Marina Alta, paradís dels nazis durant el franquisme.
L’estratègica ciutat ucraïnesa de Mariúpol, ara bombardejada per l’exèrcit rus, va ser defensada pels militars soviètics en la Segona Guerra Mundial. La presa de Mariúpol estava comandada per un nazi alemany, Gerhard Bremer, que està enterrat a Dénia i que va prosperar a la Marina Alta durant quinze anys al costat d'altres nazis que hi trobaren refugi, auspiciats pel règim de Franco.
L'operació Barba-roja va prendre Mariúpol el 1941. Aquesta important batalla va estar comandada per Gerhard Bremen. L'èxit de la conquesta per les tropes nazis va concedir a Bremer la Creu de Cavaller de Ferro com a reconeixement per la gesta. L'objectiu de la invasió era repoblar d'alemanys la part occidental de la Unió Soviètica i utilitzar els soviètics apressats com a mà d'obra esclava mentre el nazisme adquiria petroli del Caucas i recursos agrícoles d'Ucraïna.
L'arxivera municipal de Dénia, Rosa Seser, explica que Bremer ja figurava en el padró de la ciutat el 1955, on va arribar després de complir la condemna imposada als juís de Nuremberg. Refà la vida a Dénia com a empresari immobiliari i crea el Bremer's Park Bungalows a les Rotes. Seser insisteix que en plena repressió franquista hi havia un pacte de silenci respecte d'aquests nazis, que s'integraren perfectament en la societat de la Marina Alta i estaven especialment vinculats a l'elit política. La zona de les Rotes aleshores representava una àrea aïllada que permetia mantindre la privacitat. Els apartaments acollien altres compatriotes nazis que hi passaven les vacances. Cada 20 d'abril Bremer festejava l'aniversari de Hitler sense esmorteir l'exaltació nazi.
Va morir el 29 d'octubre del 1989, com testimonia la tomba al cementeri municipal de Dénia, i on cada any grups neonazis li reten homenatge.
El periodista i escriptor Francesc Bayarri recorda en twitter que "l’Espanya de Franco va ser un territori d’acollida per a criminals de la Segona Guerra Mundial. Molts d’ells van ser reclamats, sense èxit, pels aliats, que els volien posar davant de la justícia. Uns altres van passar algun temps en presons aliades i, posteriorment, en ser alliberats, escolliren la península Ibèrica, amb una especial predilecció per la costa mediterrània, per a refer les seues vides, sense renunciar mai a les seues idees nacional-socialistes".
La costa dels nazis
El refugi dels nazis va ser analitzat al documental de Punt Docs La costa dels nazis. El programa segueix la pista d'un criminal de guerra nazi, Fritz Kurt Schellhorn, un antic oficial confés de les SS que va acabar els seus dies en llibertat acompanyat per un valencià. També s'ofereix el testimoni de l’escriptora Clara Sánchez, amenaçada per descendents de jerarques nazis, a causa de les seues novel·les, que evoquen el retir còmode d’antics seguidors de Hitler a Dénia, a la Marina Alta. Molts nazis fugiren de la justícia gràcies a la permissivitat d’Espanya durant la dictadura, però també després de l’arribada de la democràcia. La costa mediterrània es va convertir en un refugi daurat per als nazis fugits després de la Segona Guerra Mundial.
Ara Dénia es rescabala d'aquest passat fosc amb l’acollida, aquesta vegada, de les víctimes que fugen de la guerra. Olga acaba d'arribar d'Ucraïna com a refugiada i encara no pot agafar el son perquè "el silenci que es respira a Dénia em fa por. Em recorda que cada silenci a Ucraïna precedia un nou bombardeig". Irina ha fugit amb els fills i recorda: "teníem una vida normal trencada en un segon. Em pregunteu com afronte el futur i no sé què contestar perquè estic desubicada i en xoc".
Els més dels 500 ucraïnesos que resideixen a Dénia s’han organitzat en una cadena solidària comandada per Volodímir Kovaltxuk i Vira Pidkovitx, que viuen des de fa més de vint anys a la Marina Alta. Agraeixen que la ciutat s'hi ha bolcat i "cadascú està donant el que pot". Cada setmana omplin furgonetes d'ajuda humanitària. Una vegada descarreguen els medicaments i els aliments a la frontera polonesa, tornen amb persones refugiades molt esperades pels seus familiars a Dénia. "Per ara, l'allotjament està garantit perquè les refugiades que hem portat tenen familiars, però la pròxima setmana començarem a transportar gent que no té cap lligam amb Espanya. Per tant, necessitarem allotjaments", indica Kovalchuk.
Amb tot aquest engranatge d'acolliment Dénia estanya ferides i lligams amb la ciutat portuària de Mariùpol amb una empatia imprescindible en un present apocalíptic.
