El preu del lloguer s’ha disparat els últims anys i hui és un dels principals problemes per a milers de famílies. El 2019 es van desnonar 4.500 famílies que no podien pagar el lloguer. I sense arribar a l’extrem de quedar-se al carrer, són centenars els que han hagut d’abandonar els seus barris o han de compartir pis amb altres persones perquè no podrien pagar-se un a soles. El programa Punt Docs tracta aqueta setmana aquesta qüestió. Com sempre, ho fa buscant punts de vista diversos. Persones afectades pel problema; associacions veïnals, professionals del sector immobiliari o economistes. Però també demanem explicacions als responsables públics que han de fer possible i efectiu el dret a l’habitatge digne reconegut en la Constitució.

L’Albufera de València travessa un moment crucial per al seu futur. Està en fase de debat quina serà l’aportació d’aigua que rebrà el paratge, dins del nou cicle de planificació hidrològica. L’aigua en quantitat i qualitat és clau per a la supervivència de l’espai. El paratge conserva valors ambientals, socials i culturals especials a pesar de la pressió humana, després de dècades de contaminació. És un cas únic a Europa per la supervivència d’un espai natural vora una gran ciutat com València, i envoltat per un total de 13 termes municipals, on viuen més d’un milió i mig de persones. El paratge continua rebent l’abocament de residus, com mostrem en el programa Punt docs que podem veure esta setmana. És un espai on la pesca, el cultiu de l’arròs i l’atracció turística es combinen amb la màxima protecció mediambiental d’un lloc emblemàtic, que els antics poetes àrabs deien que era “l’espill del sol”.

La creativitat i la capacitat emprenedora dels valencians ha tornat a demostrar-se en esta crisi sanitària. El desabastiment de productes vitals com les mascaretes o els equips de protecció individual ha posat en evidència la dependència que tenim de la Xina, convertida en les últimes dècades en la gran fàbrica del planeta. Però esta crisi podria marcar un abans i un després a l’hora de considerar els productes sanitaris com a estratègics, i incentivar-ne la producció a casa nostra. En molt poc de temps, desenes d’empreses tèxtils, jogueteres, del plàstic o de biotecnologia han començat a fabricar tot tipus de productes per a fer front a la Covid-19. Punt Docs entra en algunes d’eixes fàbriques i en els instituts tecnològics que estan desenvolupant des de mascaretes fins a proves PCR per a detectar si estem infectats per la SARS-CoV-2. Algunes han pogut reprendre la producció i recuperar treballadors afectats pels ERTO gràcies a eixos nous productes molt demandants ací, però també en altres països. De fet, ja hi ha empreses valencianes que han començat a exportar mascaretes, equips de desinfecció o teixits antivírics.

El 90 per cent de les start-ups, les noves empreses emergents que treballen a través de la tecnologia i les xarxes, fracassen. Però les que sobreviuen omplin de productes i serveis un nou sistema productiu que enriqueix l'economia valenciana. Hotels, coets que instal·len satèl·lits en l'espai, cosmètics, jocs digitals i aplicacions per a evitar el contagi del coronavirus, ara i en un futur, són algunes de les ofertes i propostes. Punt docs ha sigut testimoni de com treballaven esta generació de joves plens d'idees d’èxit, abans del confinament i en plena pandèmia. En coneixerem uns quants o sabrem com funcionen i ara com sobreviuen. Les start-ups són les noves empreses punteres de l'ecosistema econòmic valencià.

Humanitzem la pandèmia. Li posem nom i cara i paraules. Escoltem com han viscut la malaltia diverses persones que han passat molts dies ingressats als hospitals, que han estat setmanes a les UCI. Elles i ells han tornat per a contar-ho. Són alguns d’aquests malalts que veiem eixir de les UCI entre aplaudiments i cançons i rodejats de personal sanitari que celebra cada una d’aquestes altes. Quan això passa, encara s’enfronten a molts dies de recuperació per a tornar a casa, on necessitaran rehabilitació i més cures per a començar a normalitzar les seues vides. Algunes d’aquestes persones s’han obert a les càmeres de Punt Docs per a buidar els seus sentiments. A alguns els hem visitat i amb altres hem conversat a través de Skype. Tots parlen de patiment, de soledat i de desconcert, però també de gratitud al personal sanitari i als familiars que els han donat suport. Són els supervivents de la Covid-19.

En la frontera entre Suïssa i França està el CERN, l’Organització Europea de la Investigació Nuclear. Davall terra s’amaga la major construcció creada mai per la ciència, el gran accelerador de partícules que ha permés confirmar l’existència del bosó de Higgs, un descobriment que ha canviat la física. En la instal·lació treballen molts científics valencians. Un equip del programa 'Punt docs' ha entrat al centre de control del CERN, a Ginebra, des d’on vigila la seguretat dels experiments una enginyera de Llíria, Belén Salvachua. César Domingo i Luis Caballero, de l’Institut de Física Corpuscular de la Universitat de València, treballen allí en un nou projecte per a estudiar les reaccions que es produïxen a l’interior de les estreles. Ells i altres exploradors valencians busquen respostes en la matèria sobre les grans preguntes de l’univers.

Els treballadors de Correus, les caixeres dels supermercats,el personal sanitari, les forces de seguretat, les persones de la neteja, els venedors de lesxicotetes botigues de queviures, els treballadors de les funeràries, i tants altres oficis nohan parat la seua activitat durant la crisi sanitària. El decret de l’estat d’alarma els declaratreballadors essencials. Sense ells, la resta de la ciutadania no ens hauríem pogut confinara casa. En Punt Docs els acompanyem en el seu dia a dia i ens conten les seuessensacions i les seues pors.

Per primera volta en aquesta crisi sanitària, les càmeres de televisió entren a l’UCI de l’Hospital La Fe de València. Amb el personal sanitari que atén malalts de Covid-19, revivim els moments de més angoixa durant els dies en què els contagis no paraven d’augmentar i que tensionaven molt el sistema sanitari valencià. Les càmeres de 'Punt docs' mostren tot l'equipament sanitari dedicat a ajudar a tornar l’alé als malalts que, per la pneumònia que causa la malaltia, van deixar de respirar.

Una de les conseqüències més dramàtiques de la pandèmia del coronavirus és la paralització del sistema econòmic. Milers de persones assalariades han perdut els seus llocs de treball. A més, un dels sectors més fortament colpejats és el dels autònoms, els xicotets empresaris que cada dia alcen la persiana en bars, restaurants, perruqueries, tallers, xicotetes botigues de roba o venedors ambulants. Però també hi ha arquitectes, dissenyadors i tot tipus d’oficis. Fins a 350.000 persones a la Comunitat Valenciana han vist com perilla la seua subsistència. En Punt Docs ens acostem a algunes d’aquestes realitats. Amb alguns casos personals volem mostrar una realitat diversa amb un denominador comú: la lluita per continuar alçant la persiana adaptant-se al que s’anomena ‘nova normalitat.

El món continua paralitzat i commocionat per l’abast i les conseqüències de la pandèmia del coronavirus. A casa nostra s’allarga quinze dies més el confinament decretat el 14 de març. En Punt Docs fem un repàs al que ha passat des que es van detectar els primers casos a la Xina fins a l’extensió global de la malaltia. Parlem amb els investigadors valencians que fan front al virus, amb epidemiòlegs, psicòlegs o supervivents. Ens fixem en els efectes econòmics i socials que el confinament i la paralització de l’activitat comporta. També fem un repàs altres pandèmies que han afectat el món de manera no tan global com aquesta. El reportatge en sí mateix és una mostra de com la lluita contra l’extensió de la COVID-19 fa canviar el món perquè l’equip va començar a rodar quan encara no s’havia decretat el confinament i s’ha acabat des del confinament.

Recuperem un fet que va succeir a Oriola l’any 1932, quan l’Ajuntament va denunciar un capellà de l’orfenat de la Beneficència per abusos a dos xiquetes internes. El capellà va ser empresonat. A partir d’aquest fet repassem alguns casos d’abusos sexuals al si de l’Església catòlica i analitzem el canvi de posició de la Seu de Roma.

‘Punt docs’ es fixa en les persones que, tant després del pas de la DANA com del temporal Gloria, treballen voluntàriament en la neteja de les platges o dels llocs arrasats. Són persones de totes les edats que se senten amb la necessitat de retirar les restes de plàstic i altres deixalles que els humans deixem anar i que la mar ens torna amb cada temporal. Parlem amb alguns d’ells i repassem altres exemples d’aquesta solidaritat amb la terra.

El nou coronavirus ha provocat una alarma mundial sense precedents. La paralització de la Xina, la principal fàbrica de components del món, està tenint repercussions en l’economia mundial que també arriben a la Comunitat Valenciana. En el programa d’aquesta setmana comprovem quins són aquests efectes, recollim el testimoni d’un valencià que ha estat a Wuhan, la ciutat xinesa on ha començat la crisi sanitària, i escoltem veus de xinesos atrapats en la zona afectada. La declaració d’emergència sanitària per part de l’OMS ha fet que s’activen els protocols d’actuació a tot el món. A la Comunitat Valenciana, les autoritats sanitàries insisteixen a dir que l’alerta creada a Europa pel Covid-19 és injustificada i recorden que el sistema està preparat per a afrontar qualsevol situació. Les càmeres de Punt Docs són les primeres que entren als laboratoris de microbiologia de l’Hospital La Fe, a València, per a mostrar com s’actua davant d’aquesta i qualsevol altra malaltia infecciosa.

Les crisis cícliques es repeteixen cada deu o quinze anys i empobreixen els més pobres i les classes mitjanes. Afecten tant empresaris com treballadors i són les capes més baixes de la societat, les que tenen menys salvavides o paracaigudes, les que s'hi veuen més afectades. En el reportatge d’aquesta setmana hem tocat a la porta de les vides de persones a les quals el sistema els ha destrossat la vida. Algunes persones que pateixen pobresa extrema han volgut compartir amb nosaltres les seues vivències. Només a la ciutat de València vora mil persones viuen al carrer, sense casa i sense recursos. Són els nàufrags d’un sistema que massa vegades es torna inhumà. Però no només ens hem fixat en la ciutat: hem conegut històries arreu del país, des del nord fins al Baix Segura.

Coneixem l’Hospital La Pedrera de Dénia, a la Marina Alta, un dels cinc hospitals per a malalts crònics i de llarga estada de la Comunitat Valenciana. La majoria dels pacients ingressats han patit un ictus que ha fet que els canvie la vida i la de les famílies. Parlem amb pacients, professionals i amb moltíssimes persones voluntàries que hi van cada dia per a fer més agradable als malalts l'estada a l’hospital. Perquè és una de les característiques que més sorprén d’aquest centre sanitari, l’ambient familiar que hi ha. De fet, el grau d’humanització en el tracte que reben els pacients fa que es repetisca una situació insòlita. El servei d’atenció al pacient no rep queixes i en les enquestes que passen als malalts als quals donen l'alta es repeteix sempre la mateixa petició: volen quedar-s’hi.

Els Poblats Marítims de la ciutat de València viuen immersos en un conflicte amagat, que persisteix des de fa més de 30 anys. El tràfic i consum de droga mai ha desaparegut de barris com la Malva-rosa i el Cabanyal. En l’últim any ha augmentat la presència d’heroïna, que provoca conflictes de convivència constants, com denuncia el veïnat, que demana solucions efectives a les administracions. ‘Punt docs’ analitza un problema enquistat en borses de marginació i mostra en exclusiva una operació policial a les casetes rosa, un grup de vivendes que funciona com a centre del narcotràfic des del final dels anys 80.

Josep Segrelles Albert és un dels artistes contemporanis de talla internacional més oblidats de la memòria col·lectiva valenciana. Segrelles va nàixer a Albaida el 1885 i va ser, possiblement, per damunt de tot, el més gran il·lustrador europeu del segle XX. Revistes, cartells, la primera publicitat inicial... però també retrats i la pintura d'esglésies van ocupar tota la vida professional d'aquest creador incansable. Va treballar i va exposar a Barcelona, París i Nova York entre altres ciutats avantguardistes del nou-cents. Com a il·lustrador va marcar i va influir en el món del còmic i el del primer cinema fantàstic nord-americans. Injustament oblidat, Segrelles i la seua obra fantàstica reclamen des del bagul de l'oblit un lloc en la nostra història col·lectiva amb majúscules, una recuperació de la seua creació artística global. Segrelles, el gran desconegut, el pintor del blau!

L’aplicació de la llei del plurilingüisme a comarques com el Baix Segura provoca tensions entre la comunitat educativa i la Conselleria d’Educació. Això ha fet que els partits de l’oposició com ara PP, Ciutadans i VOX hagen atiat la polèmica. El punt més àlgid de les protestes és la manifestació que aquest cap de setmana ha recorregut els carrers d’Oriola per a protestar contra la llei. Un equip de Punt Docs ha volgut saber quins interessos hi ha darrere la polèmica i la crispació entorn al coneixement del valencià. Per això hem parlat amb membres de la comunitat educativa del Baix Segura, amb sindicats de l’ensenyament i amb la Conselleria. També amb els partits polítics que consideren que l’alumnat d’aquella comarca no ha d’aprendre valencià.

La MAT, la línia elèctrica de molt alta tensió travessarà tot el territori valencià en només uns anys. Aquestes torres de conducció elèctrica superaran en molts casos els 80 metres d’altura, més de dues voltes les Torres de Serrans i més altes que el Fadrí o el Micalet. En teoria i en la pràctica servirà per a la conducció d’energia, en bona part nuclear, des de França i Alemanya fins al nord d’Àfrica. La MAT ve soterrada pels Pirineus i en aeri per Catalunya i Aragó. Entrarà per Morella i eixirà pel sud cap a Múrcia. Els afectats són bàsicament els amos de masos i cases de camp que acusen els promotors de destrossar l’equilibri paisatgístic i vital dels termes afectats, un territori on la MAT no deixa cap benefici als seus habitants. Les administracions defensen la MAT perquè, asseguren, vertebra Europa en matèria energètica, mentre que els ecologistes proposen alternatives sostenibles. La MAT està ja a la porta de les nostres cases... afectarà la salut de persones i animals, com asseguren algunes veus? És innòcua, com diuen altres? Ho veurem aquest divendres en el programa ‘Punt docs’.

València ha sigut declarada capital mundial del disseny per a l'any 2022. El programa ‘Punt Docs’ s'endinsa esta setmana en el món del disseny i dona veu a persones i empreses valencianes destacades en camps tan diversos com els mobles, l'arquitectura, l'interiorisme, el disseny gràfic o els videojocs. Perquè el disseny està present en pràcticament totes les facetes de la nostra vida. Amb la complicitat de moltes veus autoritzades, buscarem resposta a preguntes que no tenen una única resposta: Què és el disseny? Com creen els dissenyadors i què suposarà per a la Comunitat Valenciana ser la capital mundial d'esta disciplina d'ací a dos anys?