Manaus, de la immunitat de ramat al col·lapse per la nova variant amazònica del coronavirus

Una nova variant del coronavirus sorgida en el cor de l'Amazònia brasilera ha tornat a encendre l'alerta internacional. Els científics s'afanyen ara a desxifrar els misteris d'aquesta variant identificada ja en huit països i que pot ser més infecciosa, a pesar que encara es coneix poc d'aquesta. Hi ha indicis que la batejada com a P.1 siga un dels factors que estan darrere de l'explosió de casos de Covid-19 a Manaus, capital de l'estat d'Amazones, on els serveis sanitaris s'han vist completament desbordats, malgrat ser una zona on les dades indicaven que s'havia aconseguit la immunitat de ramat. Amb un nombre més alt de mutacions, també s'estudia si la brasilera és més perillosa que les variants trobades al Regne Unit i Sud-àfrica, que són les tres que més preocupen l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

Enmig d'aquesta preocupant troballa, la pandèmia torna a assotar amb força tot el Brasil, tercer país en el món més afectats per la pandèmia del coronavirus, que ha superat ja els 9,2 milions de casos confirmats, i és el segon en defuncions, amb 224.000 morts associades a la Covid-19. L'estat de Sao Paulo, el més poblat del país amb 46 milions d'habitants i localitzat al sud-est, continua sent la regió amb més casos confirmats (1.777.368) i morts (53.034).

No obstant això, Amazones (nord), és un altre dels estats més afectats i està amb els sistemes funeraris i de salut pública en col·lapse, principalment per falta d'oxigen per als pacients. La llunyania i la despoblació no han servit de protecció. Amb uns 7.500 morts i 255.000 contagis del virus SARS-COV-2, que causa la Covid-19, a causa de l'alt nombre de pacients, el consum diari d'oxigen a l'estat d'Amazones ha passat a 76.000 metres cúbics diaris, quasi tres vegades superior al registrat el març de 2020 durant la primera onada. Tan delicada és la seua situació que el govern de Veneçuela ha anunciat que enviarà nous carregaments d'oxigen al Brasil per a mitigar el desproveïment d'aquest recurs en els fronterers estats d'Amazones i Roraima.

On i quan va aparéixer la variant brasilera?

La primera veu d'alarma la van donar les autoritats japoneses el passat 9 de gener, després d'analitzar les mostres de quatre passatgers que van arribar una setmana abans a Tòquio després de viatjar una temporada per la regió de l'Amazones. Probablement es va desenvolupar al desembre i va evolucionar a partir de variants que es trobaven en circulació a l'estat d'Amazones. De fet, a Manaus s'han detectat ja prop de 30 variants del coronavirus, però la més inquietant és la P.1, segons explica José Eduardo Levi, investigador de l'Institut de Medicina Tropical de la Universitat de Sao Paulo.

Què la caracteritza i quantes mutacions té?

Segons el centre de investigació mèdica Fiocruz, la variant de Manaus ha acumulat en un breu espai de temps "un nombre d'alteracions genètiques fora del comú", diverses d'elles en la proteïna spike ('espiga'), de la qual es val el nou coronavirus per a entrar en les cèl·lules humanes. S'han identificat 12 mutacions únicament en aquesta proteïna spike de la variant brasilera, tres d'elles preocupen especialment: K417N, E484K, N501Y. Levi creu que la brasilera podria ser la més "perillosa", almenys pel nombre de mutacions identificades en la proteïna spike: 12 enfront de les 8 trobades en la britànica o les 10 de la sud-africana.

És més contagiosa?

Aquests tres conjunts de lletres i números representen aminoàcids d'aquesta proteïna, la mutació de la qual està associada a un poder de transmissibilitat més gran. Ajudarien a fer que el virus es replique més i que s'acoble millor amb el receptor d'entrada de la cèl·lula. "És com si tens una porta, que és la cèl·lula, i el pany, que és el receptor. I ara tens un virus que obri més fàcilment aquest pany", indica Felipe Naveca, viròleg de l'Institut Leonidas & María Deane (Fiocruz Amazònia). D'altra banda, es desconeix si aquesta nova variant produeix quadres més greus de la malaltia.

Està darrere del col·lapse a Manaus?

Els números diuen que sí, però no seria l'única causa del caos a la capital amazònica brasilera. Les mostres analitzades al desembre per la Fiocruz van detectar la P.1 en el 51% dels casos. Aquest percentatge s'ha disparat fins al 91% al gener, fet que indica que s'estén ràpidament i s'ha convertit en el llinatge predominant a Amazones.

No obstant això, a la tragèdia també hi han contribuït altres factors. En aquests mesos hi ha més circulació d'altres virus respiratoris a la regió amazònica, com la grip, complementat amb un esgotament social de les mesures de distanciament en plenes festes nadalenques. Tot això, unit a la nova variant i l'escassa infraestructura hospitalària d'Amazones, ha provocat el col·lapse del seu sistema de salut i una escassetat d'oxigen per als pacients greus que podria haver causat més morts.

Ha aconseguit Manaus la immunitat de ramat?

Segons els treballs de la Universitat de Sao Paulo que recull la revista Science, al mes d'octubre ja s'havia infectat el 76% dels ciutadans de Manaus, tres quartes parts dels habitants de la capital de l'Amazones. No obstant això, malgrat aquesta immunitat de ramat, la nova onada està sent més virulenta que la primera entre altres factors per aquesta variant amazònica.

Segons publica El Confidencial, "la variant del Brasil preocupa, precisament, per aquestes dades epidemiològiques", declara a Teknautas Sonia Zúñiga, investigadora del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC). "En un lloc on se suposa que la gent té una certa immunitat, que hi haja reinfeccions i estiguen relacionades amb una mutació podria implicar que el virus aconsegueix escapar", adverteix.

Hi ha risc d'un agreujament de la pandèmia al Brasil?

Segons els experts consultats, si aquesta nova variant s'assenta en tot el territori, la qual cosa ja pot estar ocorrent, és possible que agreuge la delicada situació sanitària del país. L'exministre de Salut Luiz Henrique Mandetta, qui va ser destituït en plena pandèmia pel president Jair Bolsonaro per defendre l'aïllament, ha alertat que la nova soca pot provocar una "megaepidèmia" en 60 dies, si no es prenen mesures.

En quins altres països s'ha detectat?

L'OMS 'ha identificat casos d'aquest nou llinatge en altres set països a més del Brasil: el Japó, els Estats Units, el Regne Unit, Itàlia, Alemanya, Corea del Sud i Irlanda. Algunes d'aquestes nacions i altres, com Portugal, el Perú, Turquia o Colòmbia, han suspés els vols procedents del Brasil davant el temor per la P.1.