Líbia, un país dividit

Està controlat per milícies armades que, des de la caiguda de Gaddafi, es disputen el poder.

Només enguany, segons Nacions Unides, a les costes de Líbia s'han ofegat 1.267 persones.

Amb l'enderrocament del president Moammar al-Gaddafi i la seua mort l'any 2011, enmig de la Primavera Àrab, Líbia va passar de ser un dels països amb l'esperança de vida més alta d'Àfrica a sumir-se en una guerra civil que va enfrontar en els seus inicis els partidaris de l'aleshores president i la facció opositora al règim, que ràpidament va passar a controlar gran part del territori.

Líbia és ara un país controlat per milícies armades que, des de la caiguda de Gaddafi, es disputen el poder. El conflicte, a més, des del primer moment ha estat alimentat per potències estrangeres.

Com a resultat d'aquests enfrontaments hi ha dos governs amb dos capitals i dos bancs centrals: a l'est, el govern d'unitat nacional, que finança l'ONU i la Unió Europea, i a l'oest, una coalició de forces rebels, amb suport d'Egipte i Rússia, a més d'algunes zones controlades pel Daesh o per forces locals armades.

El càrtel de milícies que predomina a hores d'ara utilitza els ingressos de les exportacions de petroli, un milió de barrils al dia, per a controlar també l'economia i, fins i tot, el preu dels aliments. La conseqüència directa d'aquesta situació és l'enriquiment sense mesura dels senyors de la guerra, mentre la població sofreix una inflació de fins al 30%.

Les eleccions previstes pel 10 de desembre podrien no celebrar-se, i enmig del caos, Líbia s'ha convertit en un país de trànsit per a les persones que fugen d'altres països d'Àfrica. D'aquestos, almenys 27.000 persones estan recloses en centres de detenció on les violacions dels Drets Humans són la tònica predominant diàriament. 

Només enguany, segons Nacions Unides, a les costes de Líbia s'han ofegat 1.267 persones quan tractaven d'escapar d'aquest infern i arribar a les costes d'Europa.

També et pot interessar