L'Organització d'Estats Americans exigeix eleccions anticipades a Nicaragua
La resolució va ser aprovada amb el vot a favor de 21 dels 34 països que són membres actius de l'OEA.
L'Organització d'Estats Americans (OEA) ha aprovat una resolució en què demana a Daniel Ortega, president de Nicaragua, que avance a 2019 les eleccions que haurien de celebrar-se el 2021. L'OEA ha sol·licitat a Ortega que done suport al calendari electoral acordat en el diàleg nacional, amb la mediació de l'Esglèsia catòlica, en una fórmula que proposa eleccions anticipades com a via per a eixir de la crisi política i social que ha causat ja vora 350 morts des que va esclatar, ara fa tres mesos.
La sol·licitud sobre els comicis es va incloure en una resolució aprovada en una sessió extraordinària del Consell Permanent de l'OEA, amb seu a Washington. El text, impulsat per set països (l'Argentina, el Canadà, Xile, Colòmbia, Costa Rica, el Perú i els Estats Units) i amb el suport de Mèxic, exhorta l'executiu nicaragüenc a donar suport al calendari electoral acordat conjuntament en el context del procés de Diàleg Nacional. La resolució es va aprovar amb el vot a favor de 21 dels 34 països que són membres actius de l'OEA, mentre que tres (Nicaragua, Veneçuela i Saint Vincent i les Grenadines) hi van votar en contra i es van registrar set abstencions, així com tres absents, entre ells, Bolívia.
La Conferència Episcopal de Nicaragua, mediadora i testimoni d'aquest diàleg, va sol·licitar el 7 de juny a Ortega que avançara els comicis al 31 de març de 2019, però el passat 7 de juliol Ortega ho va rebutjar en considerar que ja hi hauria temps per a les eleccions tal com ho mana la llei.
El text no parla explícitament de violència i repressió per part del govern d'Ortega, però requereix que l'executiu participe “activament i de bona fe” en el diàleg nacional, en què participen Aliança Cívica, que pertany a l'oposició, el sector privat i la societat civil. En la resolució, l'OEA condemna la fustigació als bisbes que participen en el diàleg, així com els “actes de violència” contra unes oficines de Càritas que van ser incendiades i contra la Universitat Nacional Autònoma de Nicaragua (UNAN), que es va convertir en centre de les protestes.
Davant de les hostilitats que s'han incrementat els últims dies amb atacs com el de la UNAN i el de la ciutat de Masaya, països com ara els EUA i organismes com la Unió Europea han expressat la seua condemna. Com a resposta a les crítiques, el ministre d'Exteriors de Nicaragua, Denis Moncada, va portar al Consell Permanent la seua pròpia resolució, en què reclamava a la comunitat internacional la no-ingerència i culpava grups internacionals terroristes d'instigar a la violència. Aquesta iniciativa de Nicaragua va fracassar amb el vot en contra de 20 estats, huit abstencions, tres absents i el suport de tres països (Nicaragua, Veneçuela i Saint Vincent i les Grenadines).
Tres mesos de crisi i més de 350 persones mortes
Nicaragua ha complit ja tres mesos de la crisi més sagnant des de la dècada de 1980. La crisi va començar amb les protestes contra la reforma de la seguretat social impulsada pel govern. Després de 92 dies, Nicaragua suma almenys 351 morts, segons xifres d'organismes humanitaris, milers de ferits, denúncies de desaparicions forçoses, centenars de detinguts i milers de persones que sol·liciten refugi al país veí, Costa Rica.
