El Consell de Seguretat de l’ONU alerta del greu impacte humanitari del pla israelià d’ocupar Gaza
L’ONU denuncia que més de 500 cooperants han mort des de l’escalada del conflicte, mentre que Netanyahu anuncia que l’ofensiva contra la ciutat i els camps de refugiats començarà “molt prompte”
El Consell de Seguretat de l’ONU s’ha reunit este diumenge d’urgència per a analitzar el nou pla militar del govern israelià d’ocupar la ciutat de Gaza, després d’ajornar la sessió prevista per a dissabte. La trobada ha estat convocada pels membres europeus de l’òrgan —el Regne Unit, França, Dinamarca, Grècia i Eslovènia— i presidida pel president de Panamà, José Raúl Mulino, el país del qual ostenta la presidència rotativa del Consell.
En la sessió, el cap de l’Oficina de Coordinació d’Assumptes Humanitaris de l’ONU (OCHA), Ramesh Rajasingham, ha denunciat que més de 500 treballadors humanitaris han mort a Gaza des de “l’escalada d’hostilitats”, un fet que ha qualificat de “punt d’inflexió trist” per a la comunitat humanitària. S’ha declarat “extremadament preocupat” pel conflicte prolongat i pel “major cost humà” que podria implicar l’expansió de les operacions militars israelianes.
Segons Miroslav Jenča, secretari general adjunt per a Europa, Àsia central i les Amèriques, Israel preveu desplaçar tota la població civil de la ciutat de Gaza abans del 7 d’octubre del 2025, una mesura que afectaria vora 800.000 persones. Jenča ha advertit que la decisió “amenaça d'iniciar un altre capítol horrible” del conflicte, amb conseqüències potencials més enllà d’Israel i dels territoris palestins ocupats.
L’ambaixador palestí davant de l’ONU, Riyad Mansour, ha demanat al Consell de Seguretat que “frene el genocidi” i ha acusat Israel de buscar “destruir el nostre poble mitjançant la mort i el desplaçament, annexionar el nostre territori i eliminar qualsevol oportunitat de pau”. Ha assegurat que “Israel està matant Palestina a Gaza”, on més de dos milions de persones patixen “un dolor i una angoixa” que cap comunitat hauria de patir, i ha recordat que, des del 7 d’octubre del 2023, més de 60.000 palestins —la majoria xiquets i dones— han sigut assassinats.
Durant el debat, quatre membres permanents del Consell —Rússia, la Xina, França i el Regne Unit— han qüestionat el pla israelià, mentre que els Estats Units han defensat “el dret” del govern d’Israel a decidir “el necessari” per a la seua seguretat. La representant nord-americana, Dorothy Shea, ha acusat altres països de “propagar mentides” i ha rebutjat que tinga lloc un genocidi a Gaza. Per la seua part, el representant permanent adjunt d’Israel, Jonathan Miller, ha assegurat que el seu país “no té plans ni el desig” d’ocupar permanentment Gaza.
Diversos líders mundials, entre ells el secretari general de l’ONU, António Guterres, han condemnat la decisió del gabinet de seguretat israelià, aprovada divendres de matinada, qualificant-la "d’escalada perillosa” del conflicte.
Mentre la reunió se celebrava, Benjamin Netanyahu, ha declarat en una roda de premsa a Jerusalem que Israel iniciarà “molt prompte” l'ofensiva contra la ciutat de Gaza i els camps de refugiats del centre i sud de l’enclavament, coneguts com la zona d'Al-Mawasi, que considera els dos últims bastions de Hamàs a la Franja.
