L'OMM indica que la dècada 2011-20 és la més càlida des que es té registre
Les temperatures mitjanes han sigut 1,1 graus per damunt de l'era industrial (1850-1900), però ha continuat reduint-se el forat de la capa d'ozó i han disminuït les víctimes de desastres climàtics
La dècada 2011-20 és la més càlida de què es té registre, amb temperatures mitjanes 1,1 graus per damunt de l'era industrial (1850-1900), tot i que ha continuat reduint-se el forat de la capa d'ozó i han disminuït les víctimes de desastres climàtics, ha indicat hui l'Organització Meteorològica Mundial (OMM).
En el segon informe que publica en coincidència amb la cimera climàtica COP28 de Dubai, l'agència meteorològica de l'ONU torna a sonar la veu d'alarma sobre temperatures, la pujada del nivell de la mar i fusió dels gels.
No obstant això, l'informe indica que els sistemes d'alerta primerenca que l'OMM vol universalitzar abans de 2027 estan fructificant, amb una reducció de les catàstrofes amb grans xifres de pèrdues humanes, encara que les econòmiques continuen sent altes.
L'informe alerta que en la dècada passada 39 països van registrar temperatures màximes sense precedents, enfront dels 22 de l'anterior (2001-2010), i subratlla que els sis anys més càlids de què hi ha registre a escala mundial es van produir entre 2015 i 2020, encara que és quasi segur que 2023 els supere.
Concentració de diòxid de carboni
La concentració de diòxid de carboni, el principal gas d'efecte d'hivernacle, es va situar al voltant de 413,2 partícules per milió el 2020, quan a l'inici de l'era industrial se situava en les 280 partícules per milió, una taxa que s'havia mantingut de manera invariable durant els deu mil anys anteriors.
Nivell del mar: puja 4,5 mil·límetres per any
De 2011 a 2020, el nivell del mar va pujar a un ritme mundial de 4,5 mil·límetres per any, enfront dels 2,9 mil·límetres de la dècada anterior. Segons l'OMM, es va deure principalment a la fosa del mantell de gel a Groenlàndia i, en menor mesura, al desgel de les glaceres i el calfament dels oceans.
Reducció de la grossària de les glaceres
La grossària de les glaceres es va reduir aproximadament un metre a l'any en la dècada passada, segons les dades de 42 glaceres de referència, algunes d'elles ja totalment foses.
En aquest sentit, l'informe alerta que en regions com Àfrica, importants glaceres podrien desaparéixer, com els dels monts Rwenzori, a Kenya (a la fi d'aquesta dècada), o el Kilimanjaro (cap a 2040).
L'estudi recorda, a més, que durant la dècada 2011-20 Groenlàndia va perdre uns 251 milions de tones de gel anual i l'Antàrtida continental uns 143 milions de tones, unes pèrdues un 75% superiors a les dels deu anys anteriors.
El forat en la capa d'ozó es tanca
En la part positiva, l'informe subratlla que gràcies a les mesures adoptades en el Protocol de Mont-real de 1987 per a eliminar els clorofluorocarbonis (CFC) i altres substàncies perjudicials per a la capa d'ozó, la seua concentració en l'atmosfera s'ha reduït un 11,5% respecte als seus nivells màxims, de 1993.
Es preveu que els valors d'ozó sobre els pols, on se situaven els anomenats "forats" hagen tornat als valors de 1980 el 2045 per a l'Àrtic i per a 2065 a l'Antàrtida.
Menys víctimes
Una altra dada positiva de l'informe és la reducció de les víctimes a conseqüència dels fenòmens extrems relacionats amb el clima (onades de calor, inundacions, ciclons, etc.), una cosa important en un moment en el qual l'OMM adverteix que amb l'escalfament global augmentaran en freqüència.
Es dupliquen els diners contra la crisi climàtica, però volen set voltes més
L'informe celebra, d'altra banda, que el finançament públic i privat per a la lluita contra la crisi climàtica quasi es va duplicar entre 2011 i 2020, però adverteix que és necessari que siga almenys set vegades major d'ací a la fi de l'actual dècada per a aconseguir la meta de no superar l'augment de temperatures d'1,5 graus.
